Home

Pessebre amb figures provençals. Fot. Frèia Berg, 2011

El Cant dels Ocells i El Cant de la Sibil.la, ls Onze Nadals i un Cap d’Any de J. V. Foix i el Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra fan part de l’imaginari col.lectiu del Nadal als Països Catalans. És un imaginari ampli on hi tenen cabuda les manifestacions més arrelades de la cultura popular en les que les cançons i els poemes hi figuren des de sempre. I si, per a mi, J. V. Foix hi figura al costat del Cant dels Ocells és perquè la cantarella del vers que fa “a cal fuster hi ha novetat” és el tornaveu d’una nadala d’aquelles que superen el pas de tots els temps i que uneixen la poesia culta d’un mestre Foix amb la dicció, l’expressió popular que anuncia un nounat a la família…

De fa dies que retorno al Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra. Parlant fa poc de la seva poesia amb motiu del cinquantenari de la mort del poeta valorava fins a quin punt el poema arrela entre el públic, que se’l fa seu i l’incardina en la tradició nadalenca moderna, de manera que ha passat a formar part de les recitacions i representacions en teatres i esglésies al llarg del cicle nadalenc. Escrit el 1930 i des de llavors recitat sovint pel mateix autor, el Poema de Nadal és, avui, un dels textos literaris més commovedors perquè evoca una humanitat en totes les seves dimensions, des de la mare que canta al fill la primera cançó fins el rabadà rebel i sorrut que gira l’esquena a la bona nova del naixement de l’infant Jesús.

Amb el Poema de Nadal Josep M. de Sagarra assoleix una de les més grans fites de la poesia moderna gràcies a l’aiguabarreig, apassionat, de dos grans pòsits: el del sentiment a flor de pell – que no vol dir precisament epidèrmic- i el del sentit existencial que neix de la profunditat del seu escepticisme i que és capaç d’arrencar les més altes cotes de l’emoció. El domini de la llengua i de l’ofici poètic, com pocs, i l’arrelament en la tradició – visible en el paisatge, invisible però latent en la invocació de les cançons, del pessebre, dels pastors, de l’estrella… – converteixen el Poema de Nadal en un dels textos on el giny formal és superat per l’emoció i el sentiment que traspua.

Per celebrar aquest Nadal he triat dos fragments. El primer mostra el gran amor vers la natura per part del poeta incorporant-la de ple al text nadalenc en tant que paisatge civilitzat, definit, humà, nostrat:

 Algun cop, caminant per les collades,
aquells dies de fred, quan tot respira
un aire d’argelagues que s’adormen
amb una fina castedat de gebre,
i quatre ocells a la mateixa branca
no s’atreveixen ni a cantar ni a moure’s,
quan despullat de la pintada angúnia
al vostre cor el ritme li escasseja,
com si comptés les perles del silenci
i el bategar tranquil de la muntanya,
no heu sentit, aleshores, que la terra
era tota habitada per un somni?
I, caminant, no heu vist la senderola,
el caminet guarnit amb herbes clares,
amb pedra d’ull de serp verda de molsa
i amb galcerans atapeïts, que ensenyen
les gotetes de sang entre la fulla?

 El segon fragment, peça antològica digna de figurar en les millors nadales, és la narració de l’origen de la cançó de El noi de la mare, que el poeta trasllada a l’infantament per part d’una dona d’humil condició, amb el mar i la muntanya com el medi del rerefons:

 I del desig de música fent tria,
perquè té ganes de dir la millor,
tot bolcant a l’infant que dormia,
li deuria sortir aquesta cançó:
“Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?…”
I mentre deia les dolces paraules,
la cançó anava escampant-se pel món.
La van aprendre les fulles de menta,
i va enganxar-se al bec dels falciots
al campanar les campanes movien
poc a poquet, el batall tremolós:
“Què li darem an el Noi de la Mare?”
Els grills somiquen damunt del rostoll,
i les aranyes, quan filen, la canten,
i les abelles brunzint sota el sol.
Totes les dones amb fills a la falda,
totes les dones la saben de cor!
Va caminant i baixant la muntanya,
la cançó arriba a la platja i al moll:
“Què li darem an el Noi de la Mare?… ”
canta la vela, que empeny el xaloc …

Valgui el Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra per desitjar-los molt bones festes i un proper 2012 millor de l’any que estem a punt de deixar enrere.

5 thoughts on “Un Poema per Nadal

  1. I vinga plorar, i mira que he llegit aquests versos infinitat de vegades!
    El Poema de Nadal de Segarra és una peça que s’hauria de conèixer més enllà de les nostres fronteres. Perquè és una cançó sorgida des del més profund de la Terra, això vol dir que es connecta amb els sentiments més universals.
    Què li darem al Noi de la Mare… avui i sempre. Bon Nadal, Vinyet

  2. Tinc el costum de llegir El poema de Nadal, de Sagarra, cada any durant aquests dies i el trobo corprenedor, amb una gran força espiritual. Tot i que fa anys que el llegeixo cada any hi vaig trobant coses noves. Gràcies.

  3. Apunt magnífic. A Tortosa el dia 30 es tornen a celebrar Els Pastorets, de Joan Moreira, un folclorista històrica de la ciutat, 80 anys després. Ho considero igualment tot un esdeveniment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s