Home

L’ull de l’artista, la mentalitat que el guia, el sentiment que el governa, l’ofici que domina i la influència que exerceix són elements visibles de la gran obra plàstica que ha llegat a la humanitat l’altre Michelàngelo. La seva visió del món, que és la més realista del seu temps, fins i tot la més desagradablemet realista segons els seus detractors que no suportaven que els mostrés la condició humana dels éssers més vulgars i més humils representant escenes religioses o profanes, defineix la seva modernitat i senyala un camí que va tenir influències i deixebles en la Roma del segle XVII. L’exposició promoguda per l’organisme que dirigeix i vetlla pel patrimoni de la ciutat de Roma i que es pot veure al Palazzo Venezia mostra com la influència de Michelàngelo Merisi, dit el Caravaggio per marcar-lo amb la denominació del seu origen lombard, s’estèn al llarg del segle entre els pintors que troben en ell la resposta a la voluntat de mostrar una visió de la realitat allunyada de les ficcions idealitzadores.

Caravaggio, Maria Magdalena, 1597

La mostra no és fruit ni de l’atzar ni del caprici dels agents culturals sinó que obeeix a una ambiciosa programació que té com a objectiu posar de manifest el transcurs de les arts i dels corrents estètics i la seva concreció a l’entorn de la ciutat que esdevé capital d’Itàlia i de la cultura italiana. Roma al tempo di Caravaggio 1600-1630 va ser precededida d’una altra exposició orientada vers la mateixa finalitat, Rinascimento a Roma. La concreció de la cultura italiana s’esdevé en la pintura en tant que la representació del món i de les mentalitats del moment i la identificació entre Roma i Itàlia forma part d’un discurs que data de segles. No en va la peça que tanca la mostra, de mides espectaculars, és una Allegoria d’Itàlia que un dels caravaggistes francesos, Valentin de Boulogne (1594-1632), va pintar per encàrrec del cardenal Francesco Barberni.

Caravaggio, Santa Catalina

Caravaggio influeix italians i estrangers. Les cent quaranta obres que configuren l’exposició transcorren per una detallada evolució del seu mestratge en diverses etapes partint de les diferències entre Merisi i els seus oponents estètics, principalment el pintor Annibale Carraci. Les coetànies i contraposades Madonna di Loreto, dita Madonna dei Pellegrini (1604-1606) del Caravaggio i la Madonna di Loreto, de Carracci (1604-1605) esdevenen els respectius manifestos estètics. La pobresa de la Sagrada Família caravaggesca, habitant una morada escrostonada i humil, i la magnificència material i espiritual de la de Carraci situen els dos pols de la pintura italiana dels primers anys del segle. Deixebles i seguidors de Merisi, de Guido Reni a Orazio Gentileschi i Artemisia Gentileschi entre els italians, de Rubens a Josep de Ribera entre els estrangers, mostren fins a quin punt la força de la pintura del clarobscur i del realisme pren força tant en obres que destinades a la contemplació pública com a la privada.

Caravaggio, Madonna dei Pellegrini, 1604-1606

Tinc una tirada d’admiració vers aquesta mirada fosca, aquesta invocació dels clarobscurs portats a les més radicals conseqüències plàstiques, vers els esguards humanitzats que expressen les edats de l’home ensenyant els rastres que el temps i la vida deixen al rostres i als cossos sense la més mínima concessió als ideals de la bellesa i de l’espiritualització. Som matèria, diu Michelàngelo Merisi, i ho demostra amb unes marededéus sense cap aura ni expressió de divinitat, amb uns pelegrins descalços i de peus bruts, transcripció de la gent que l’envoltava i que constituïa tl’altra cara d’aquella Roma magnificent i invicta. Admiro aquesta manera de veure el món tal com era el que envoltava el Caravaggio més enllà dels tallers, les esglésies i els palaus; un món ben allunyat dels sants coronats i les marededéus de pell rosada, on els adolescents tenien la mirada entristida de qui no ha tingut infantesa i on el dolor, el temor, la vellesa i l’angoixa formen part de la pintura com formen part de la vida. Aquesta era la Roma del Caravaggio i és la que va transmetre als seus seguidors amb la força i la veritat de la seva pintura. Dos segles més tard Gustave Courbet, gran mestre del realisme, declarava que ell mai no havia pintat un sant ni cap àngel perquè no n’havia vist mai cap… Michelàngelo Merisi, realista al llindar de la tenebra de la seva pròpia vida, va projectar-la cap a una modernitat que avui copsem en tota la seva magnificència.

2 thoughts on “La Roma del Caravaggio

  1. Sovint he pogut admirar Caravaggio a llocs on he anat: Londres, Roma, Madrid, a Alemanya… On vaig veure dos quadres magnífics va ser, inesperadament, a Loches, ciutat medieval, a França, als peus de la Vall del Loire. Una sala pràcticament només per ell. Magnífic!

  2. Un comentari magnífic que ajuda a descobrir el Caravaggui més enllà del Sant Jeroni que hem vist sempre a Montserrat. Amb els exemples del post i altres d’internet hom pot fer-se una bona idea d’aquest pintor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s