Home

A vegades penso que sóc un artista que ha pintat un mateix quadre al llarg de tota la vida perquè hi ha unes constants que es mantenen i que responen a una certa visió de l’univers.”

Antoni Tàpies

 El negre, el blanc, la matèria, la terra, el signe, el roig, els quatre pals, l’objecte, el cos, la textura, l’empremta. Són paraules i conceptes que remeten a l’univers Tàpies. Escric aquest article quan fa una estona encara hi havia gent que fa cua per manifestar el seu reconeixement a l’artista de la millor de les maneres possibles: contemplant la seva obra dipositada a la Fundació que porta el seu nom. Ha estat tot un encert proposar al públic un comiat com aquest.

És un homenatge digne i sentit, individualitzat, on cadascú expressa com vol i com sap el que la personalitat i l’obra de l’artista li suggereix. Hi ha qui recapitula sobre tot el que Tàpies ens ha aportat com a cultura i com a país. Hi ha qui reflexiona sobre els valors artístics que ha proclamat i defensat. Hi ha qui sent una determinada manera de concebre i transmetre la creació artística i la disfruta habitant l’espai dedicat a l’artista. Hi ha tantes maneres d’agrair com sensibilitats, i això és el que s’ha manifestat més enllà dels panegírics i les notes recordatòries del medi artístic, de les persones publiques i dels mediàtics opinadors.

Controvertit com ho són tots els grans personatges, Tàpies s’ha construït una personalitat que va més enllà de la de l’artista estricte. Vinculat a l’avantguarda catalana de la postguerra, membre del Dau al Set, introductor de l’informalisme i de la pintura matèrica, mestre de la pintura contemporània des l’abstracció discursiva, ha assolit des de fa temps un estatus i un reconeixement públics compartint terreny entre l’art i la intel.lectualitat. El seu compromís amb el país i amb la societat civil, més enllà de la seva dedicació personal i aportació ideològica, ha originat una obra cartellística inconfusible i de suport a totes les causes i esdeveniments que han requerit la seva col.laboració artística, fos la Marxa de la Llibertat, el Centenari de Barça, la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, el de les festes de la Mercè de Barcelona, la Volta Ciclista a Catalunya, el Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat, el festival de Temporada Alta de Girona, Cavall Fort, les Setmanes Catalanes a Berlin…; cartells i les cobertes de llibres i diaris han contribuït a la popularització de la seva obra que, també en aquest terreny, participa de binomi fonamental del seu ideari: art i llibertat.

Filosofia i poesia han estat dues constants en la vida intel.lectual de Tàpies i, per això, no puc deixar de recordar la seva implicació íntima i artística amb la literatura i amb la poesia. Des del seu vessant d’escriptor ha deixat un conjunt d’obres on manifesta el seu ideari estètic; des de l’artístic, les il.lustracions d’obres de Ramon Llull, Galileu, J. V. Foix o Pere Gimferrer, entre molts d’altres, a manera de clau interpretativa i lectura motivada.

La seva obra artística, present als més importants museus del món i a les col.leccions públiques i privades més prestigioses, ha estat una construcció constant a base de l’esforç individual i d’una arrelada convicció que ha conceptualitzat en una ètica de la pintura. Des del seu misticisme laic Tàpies ha reflexionat sovint sobre la importància de l’art i la seva transcendència social ja que, per a ell, art i societat són indisolubles i osmòtics: “L’art s’ha trobat sempre com un peix a l’aigua en el món de la introspecció espiritual, de les grans simbologies, dels valors de l’inconscient i sobretot de moltes experiències místiques i religioses (…) Avui ja no es pot dubtar que les grans figures de l’art modern estan tenint una contribució important en la formació de la nova consciència. Estan complint una funció social de primera magnitud.”

Antoni Tàpies, pintor i escriptor, és el negre, el blanc, la matèria, la terra, el signe, el roig, els quatre pals, l’objecte, el cos, la textura, l’empremta, el set i l’infinit.

One thought on “Tàpies, del Set a l’Infinit

  1. Set són els estadis per on hem de passar, es diu, abans d’arribar a l’Infinit, el Tot que ens conté amb tots els sets (estrips existencials) que hem d’anar sargint…
    Article rodó sobre la figura de Tàpies, te’n felicito.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s