Home

Preparo la sessió inaugural de IX curs de Literatura Catalana que organitza Òmnium Cultural de l’Alt Empordà a Figueres, el 14 de febrer de 2012 (referències a Facebook: he creat l’esdeveniment). La lliçó és sobre Poesia i poètiques al segle XXI. Llegats, continuïtats, ruptures, futur, i la inicio amb la lectura d’un sonet de J. V. Foix a Sol, i de dol (1947) perquè és una definició de l’essència de la poesia:

Saber narrar en llenguatge vigorós

Deler i desig, i plers, i sense esforç,

Rimar bells mots amb el ritme dels cors

Amants o folls; i, gens fantasiós

 

– Oh dolç fallir! -, coronar de lluors

Éssers de carn, tot oblidant els morts

I l’ombra llur, reial, i d’un bell tors

Reprendre el tot vital i rigorós.

 

Saber sofrir sense llanguir, i amar

Sense esperar, i, essent, ardit, del segle,

Témer l’enuig i al nàufrag dar la mà;

 

Viure l’instant i obrir els ulls al demà,

Del clar i l’obscur seguir normes i regla

I, enmig d’orats i savis, raonar.

 

J. V. Foix, Sol, i de dol (1947)

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s