Home
 
No dir-te’n res i deixar que s’escoli
la tarda espessa. Els crits d’una gavina
són cops de bec al cor. No dir-te’n res.
 
No dir-te’n res, del lent terror que em creix,
les cèl·lules malignes que s’escampen
dins l’ànima. No dir-te’n res. Escriure.
 
I en algun capaltard de porpra al mar,
amb aquell urc terminal d’atzavara,
saber florir arran del precipici.
Narcís Comadira, Lent (2012)

One thought on ““No dir-te’n res”, per Narcís Comadira

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s