Home

Respira, sincopat, seguit, a fons,
primer plegat de mans,
després ha creuat els dits sota la barbeta
meditabund, amb la mirada fixa
sobre el paper que ha de llegir,
assenyalat en groc en aquells punts on posarà més èmfasi.

Respira, i pensa, i sent
el galop tumultuós cos endins
d’una sang a borbolls que resol
amb bífida llengua closa en ell mateix,
i amb vellutada veu la maleeix
i glorifica alhora.

Respira,
i parla, finalment.

 

Escrit durant la presentació, compartida amb en Carles Duarte, del llibre de David Jiménez Cot, L’escata i el vers, el divendres 2 de març de 2012 a Proa Espais, Barcelona. El poeta, és clar, és en David.

 

2 thoughts on “Retrat de poeta

  1. Hola Vinyet, sóc la germana d’en David. M’ han encantat les teves paraules i com el reflexen. Malauradament jo no tinc el do que compartiu en David i tu, encara que m’ encantaria. Gràcies pel bé que li fas . Una abraçada.

  2. Preciós, Vinyet. Vaig veure que escrivies, però vaig pensar que eren notes. És un regal molt emotiu per al David.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s