Home

Em pregunto si a aquella noia convicta i apassionada que s’adreçava a les multituds en un míting de la JSU el 1937 li agradava la literatura. Si li agradava la poesia. Si havia tingut l’oportunitat, abans de marxar a l’exili, de llegar l’antologia de poesia de guerra que el Comissariat de Propaganda va publicar, amb il.lustracions d’Enric Cluselles, per fer més suportables les penalitats del front i de la rereguarda i per deixar testimoni escrit d’un drama individual o col.lectiu. L’antologia recull autors i poemes en una circumstància irrepetible, cosa que fa que puguem trobar autors ocasionals, poetes consagrats, poemes que tenen com a únic mèrit l’expressió de l’impacte líric de les circumstàncies i poemes inoblidables.

Aquest cap de setmana que a Sitges celebrem el Dia Mundial de la Poesia (a la Cava del Retiro, a les 19.30 de la tarda del diumenge dia 18) s’escau recordar la jove revolucionària Pàmies quan era capitana perquè ha guanyat l’eternitat de la memòria històrica i literària als noranta-dos anys. La poesia que celebrem i la prosa que va treballar amb la mateixa voluntat i la mateixa convicció amb què s’adreçava a les masses són dos vessants de la creació literària que ara conflueixen i adés divergeixen però que tenen en comú l’exigència creativa, la sinceritat enfront de la impostura, la vocació innegociable de qui escriu.

La poesia pot canviar el món o, almenys, ens el fa viure millor. La prosa, en el cas de Pàmies, és un acarament amb la memòria i amb la vida, una mena de balanç del passat i del present; la novel.la, aiguabarreig amb la crònica des de la voluntat de no trair el record i no distorsionar la narració de la vivència personal.

Testament a Praga, Quan érem capitans, Dona de pres, La filla del pres, Amor clandestí són alguns dels seus títols més característics. Testament a Praga, guanyador del Premi Pla el 1971– quan el Premi Pla era un compromís amb la literatura, no amb la indústria editorial -, va ser la seva revelació i l’obra que la va situar en l’epicentre de lletres catalanes. Pàmies va escriure amb convicció, amb fidelitat a la llengua i amb la doble exigència vers la literatura i vers la memòria; potser per això es confessava més cronista que escriptora, però en realitat va ser una escriptora d’una sola peça. Amb Mercè Rodoreda i Montserrat Abelló va compartir dues característiques: una de vital, com és l’exili que les va marcar; l’altra, de reconeixement, ja que totes tres van ser guardonades amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Enèrgica, compromesa, d’esguard intel.ligent i de mirada d’àliga un punt múrria i franca de tracte, Teresa Pàmies mereix formar part de la primera divisió de la literatura catalana per una obra digna literàriament i compromesa cívicament amb la llengua i amb el país.

La poesia també és digna i compromesa amb les Quatre paraules que Narcís Comadira ha escrit enguany per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Per començar la celebració res millor que deixar-ne constància:

Mig en somnis, un àngel

se m’apareix i em tempta:

escriu, fes un poema.

Vull treure-me’l de sobre,

vull dormir el son dels justos,

o el son dels pecadors,

m’és igual. Vull dormir.

Però ell insisteix.

Té, diu: quatre paraules:

món, país, llengua, amor.

I afegeix: gairebé

ja t’he fet el poema.

Jo li dic: si escric món,

bé hauré d’afegir

desastres, fam i guerres.

Si escric país, ja entro

al territori foll

de l’ésser i els fantasmes.

I si escric llengua, veus?

el dolor em trenca l’ànima.

I em diu: tu escriu amor

pel món i pel país

i per aquesta llengua

que es mor i et trenca l’ànima:

veuràs que encara pots

fer aquest i mil poemes.

 

 

4 thoughts on “Poesia, prosa i un record per a Teresa Pàmies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s