Home

Aquest és el recordatori de la pintora Isabel Garriga, que m’arriba dies després del seu comiat. En realitat, fa temps que, de mica en mica es va anar allunyant de tot i de tothom, la mirada fixa de la memòria esvaïda. Però a mi m’agrada pensar la seva pintura, dolça i discreta, es tractés d’antenes ratllant el cel reduït a l’espai d’un quadre o un blau de mar de Cadaqués o de qualsevol cala de la Costa Brava on les barques transcorren o reposen entre dos blaus i els penyasegats que els posen límits perquè a l’altra banda s’estén l’horitzó.

Isabel Garriga forma part de la mateixa generació pictòrica que Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona i Francesc Todó, amb qui es va casar. Han estat una parella d’artistes que han anant fent la seva feina amb constància i entrega a una creativitat que els ha acompanyat de per vida. La pintura d’Isabel és tendra i suau, una mirada lírica a un món que ha recreat en una bellesa plàcida, en una mar tranquila que sap acollir, en una nena amb un braçat de flors.

La mirada que, amb el temps, es va anar perdent al compàs de la desaparició dels records perdura en els seus quadres on ens mostra la suavitat i la tendresa de l’univers que ens ha volgut deixar.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s