Home

LSantiago Rusiñol, "Novel.la romàntica" (1894), MNAC

La Vanguardia d’avui, 22 d’abril, vigília de Sant Jordi, dedica un interessant reportatge a les dones lectores a través de la representació iconogràfica, citant algunes de les obres més remarcables de la pintura moderna. Novel.la romàntica,  de Santiago Rusiñol, pintada a París el 1894, és citada sovint com a  iconografia  i paradigma de dona lectora modern o de la lectura.

Aquests és un dels quadres dels que el seu autor va quedar més satisfet d’haver pintat, fins el punt de confessar que era el millor que havia fet fins el moment. Així ho comentava per carta al seu amic i confident del moment, el crític Raimon Casellas. La model és la que durant un temps Rusiñol va preferir entre moltes altres, Estefania Nantas.  Va posar per a La senyoreta Nantas del quadre que es conserva al Cau Ferrat, tota vestida de negra; la de Una romança, tocant el piano mentre el mestre la contempla – el mestre que no es altre que Eric Satie, enamorat de Nantas, a qui li va dedicar un de les seves composicions. Nantas és la model preferida per Rusiñol durant la seva etapa del Quai Bourbon, a Paris, ja fora de l’ambient de Montmartre (1893-1895). El quadre que l’ha feta universalment famosa, a part de Novel.la romàntica, és La morfina.

El quadre va ser presentat, juntament amb Una romança, a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona (1894). El crític Raimon Casellas es va entusiasmar amb l’obra així que la va veure i escriví a Rusiñol: “He vist els dos quadres teus. El de la dona a la ximeneia és recontrarecollonut. El tallat de la tela és, per si sol, una adivinació. Tan apaisat com és, dóna la impressió de la grandària de l’estància i de la soledat de la figura d’un modo portentós. A més, l’horitzontalitat de les línies el fa íntim, quiet, silenciós, així com l’harmonia apagada dels tons li dóna aires de somni distinguit. La figura acertadament endolada, de semblant vaporós i com detraqué i posada amb natural abandono, escau divinament en aquell medi entre senyorial i melancòlic, a on sembla que hagin passat coses tristes, històries misterioses i novelesques d’altres temps. El dibuix de punta, el ça avec ça, de primera. T’auguro un èxit colossal entre els amateurs intel.ligents i potser un èxit de públic per la part psicològica que l’obra conté. “

Raimon Casellas la va encertar de ple. L’obra va obtenir un gran èxit de crítica i de públic, així com un diploma del certament. Va ser adquirida per l’Ajuntament per tres mil pessetes. Avui forma part de la col.lecció d’Art Modern del MNAC.

M’ha agradat veure-la reproduida a gran format – tal com fa el quadre, 140 x 221, a les pàgines de La Vanguardia perquè aquest fet corrobora l’actualitat i la modernitat de l’artista. I també, ho confesso, perquè és un dels meus quadres preferits…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s