Home

Anit vaig penjar al meu bloc la rosa i poema  – La rosa, l’ambre, l’oblit – editada per Curbet Edicions. No l’esperava, i va ser la primera rosa. Ja era avui, molt d’hora, i la vaig penjar perquè no volia que amb les presses de cada matí la rosa i el poema fessin salat. 

Del primer que veig és el correu diari del Rodamots. Avui, com no podia ser d’altra manera, amb un poema de Rosa Leveroni, “Joia”:

Podran florir els estels, florir les roses
i el món espurnejar de meravelles,
i sols ho copsaré dins els teus braços:
jo veig el món en la teva pupil·la.

El meu Sant Jordi ha estat un dia enyorat perquè, després de molt de temps d’anar-hi, enguany no m’he arribat a Barcelona per deixar-me endur per la multitud entre parades de llibres i de roses i gent que passeja amb la felicitat escrita al rostre. En contrapartida, he acomplert un dia de Sant Jordi cent per cent sitgetà.

Migdia. La segona rosa – primera no virtual – me l’ha regala l’Anna Maria Stämpfli quan surto de la feina per anar a signar a la taula que l’Ajuntament ha muntat per als escriptors. Definitivament, m’agraden més els llibres i les roses a la Ribera que en qualsevol altre lloc de la Vila. Mentre m’hi passejo hi ha la mar molt a prop, avui blaugrisa com el cel, dia capgirat entre el sol del migdia que trenca el color de la meva pell hivernal i el pas de núvols brúfols em deixen aquesta humitat enganxada fins el moll dels óssos. Comparteixo la taula amb en Saumell, que em dedica el seu llibre de ninots. Veig amics, i gent que passa. La Núria Corretger i l’Isidre Roset em diuen que la Montse Domínguez Bartés, quaranta sis anys, ha mort aquest cap de setmana. Faig tractes amb la Núria perquè enguany el programa de la Festa de la Poesia a Sitges que edita Llibres de Terramar sigui il.lustrat per ella i la gent del seu Taller, on encara dec visita. En Joan Duran, que recala on som, s’emporta aquesta primícia i m’ensenya les roses blanques amb la Punta impresa en blau, exclusiva de l’Agrupa. Signo quatre exemplars de Sang presa per a una mateixa amiga i els seus amics.

Deixo l’estand de l’Ajuntament i tombo per les parades, Ribera amunt i avall. A la del Grup d’Estudis Sitgetans ja hi ha la darrera publicació, L’altar i la catifa del Cap de la Vila: 1952-1957. Les bases d’una manera d’entendre el seu disseny, obra de Miquel Marzal i Ortiz guanyadora del XXVè Premi Jofre Vila de Folklore de Sitges i volum seixantè de la col.lecció Quaderns del GES. Faig un parell de fotografies amb l’Instagram i les penjo immediatament a feisbuc i tuíter. Compro el llibre de L’avi de cent anys que es va escapar, etc., per a la meva mare, i les Històries d’un pessebrista per al meu pare. El de L’avi que es va escapar, etcètera, serà un bestsèller, penso, perquè tots els que tenim els pares octogenaris hi caurem (al final del dia veig que no m’he equivocat).  Per a la mare, també, una rosa. I per a l’Anna Maria Stämpfli, una altra, que li dóno a mig passeig, quan jo ja retiro fins a la tarda i ella i en Pere es dirigeixen cap el torn de la signatura.

Com que és un dia de celebració, em regalo un dels meus plaers preferits, una estona en soledat al meu raconet de sempre a la Pizzeria de Cap de la Vila. En acabar, carrer Major amunt fins a cals meus pares i d’allà a la feina. Deixo la rosa al gerro, al damunt del moble del davant del suro i no puc evitar la temptació de deixar constància fotogràfica de la diada de Sant Jordi des del meu despatx. Després, feina a respondre correus, a llegir el que toca per a avui, a pensar més enllà dels vuit dies vista.  Abans de plegar faig un cop d’ull a feisbuc perquè l’indicador va el nombre de missatges per desenes: trameses de roses, m’agrada, notes, missatges, fotografies, i tot el que fa per al dia d’avui. En Joan Duran que recomana Sang presa en un programa de televisió. I un post que m’ha fet girar enrere. Del Québec estant Michel Roberge avui no escriu sobre gestió de documents sinó sobre la diada de Sant Jordi que va viure a Barcelona el 1991: Et une rose… pour l’amour de l’écriture et des livres. El record i la bondat del temps.

Retorno de nou a la Ribera, gairebé al cap del dia. Fa un airet humit que travessa els cossos. Hi ha molt de més ambient i molta més gent comprant llibres i roses. Les vendes potser no són espectaculars però fan el fet i el que és més important,  la gent baixa a la Ribera per celebrar Sant Jordi. Vora quarts de nou es pleguen veles, molt més de pressa que el desplegament matinal i mitja hora més tard gairebé no en queda res. 

A casa, al vespre, faig balanç. Dels enyoraments. Del temor que el drac no se’m mengés. Dels llibres comprats i rebuts. De les llistes de vendes que a hores d’ara situen als primers llocs del rànquing català L‘avi de cent anys que es va escapar per la finestra i els llibres de Rafael Nadal, Lluís Llach i Jordi Pujol. Tant en català com en castellà  i veient totes les llistes que avui sortien als mitjans, la poesia és, com sempre, la gran absent. No hi ha hagut, sembla, un triomfador absolut, i això m’agrada – com també m’agrada la baixada dels mediàtics. Potser això vol dir que la literatura guanya la partida? A hores d’ara, tampoc no ho tinc gaire clar.

Deia que m’enyorava. Per compensar, un dia d’aquests demanaré a la Mariàngela Villalonga que em porti altra vegada als jardins de Mercè Rodoreda de l’IEC, que els han remodelat i avui s’hi feia la lectura de La plaça del Diamant perquè ja ha complert cinquanta anys. Balanç: dia acomplert i uns quants llibres més que em ve de gust llegir. I les roses damut la meva taula. Ja deu fer vint-i-quatre hores que vaig penjar el post de la rosa i el poema.

3 thoughts on “Balanç al final del dia (23.IV.2012)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s