Home

Em fascinaven a la seva murrieria i la seva bonhomia, no sé en quins tants per cent; segurament, a parts iguales. Fa un parell de setmanes parlàvem de l’estiu i les vacances, de literatura i de lectura, tot com aquell qui res, com si disposés de tot el temps del món. Ni la malaltia ni les cartes marcades li van esborrar mai el somriure sorneguer i entranyable. I ens vam acomiadar desitjant-nos mútuament un bon estiu.

Ara sé que el bon estiu el podré passar només amb els seus llibres i que el somriure quedà corglaçat a les fotografies que han sortit als diaris publicant la seva mort terrenal. Els escriptors, ja ho sabem, són eterns perquè els seus llibres els atorguen carta d’existència permanent, però em sap greu haver perdut l’oportunitat d’aquell toc entranyable, petó de puntetes galta i galta alt com un santpau com era, aquell què tal Emili com va, i el doncs mira noia, anem fent el dia a dia. Serenament, sense resignació, sinó amb la convicció que és en el dia a dia quan ens anem construint i realitzant malgrat que la biologia ens faci el compte enrere. Amb el punt de murrieria i bonhomia fins el darrer moment. Gràcies pels teus llibres, Emili, per ensenyar a llegir a infants, joves i grans, per la teva aposta en favor sempre de la lectura. I pel teu somriure, que em guardo com un tresor.

One thought on “Noms propis. Emili Teixidor

  1. No oblidaré mai les estones de conversa a TV3… la seva bondat i la seva senzillesa! Ara hem queden els seus llibres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s