Home

 

“És la febre que conjura les paraules i m’aboca al paper en blanc. És el neguit guiant les meves mans que multipliquen el delit i la fúria. És la llum que s’escola per l’arbreda en la vall closa. És la mar que es vesteix amb mirallets d’estiu i amb un riell que es perd en l’horitzó. Sóc tota jo que es vincla al clam rabent de la sang, obscurament feliç de ser en el poema.

Res no em fa més goig que la sorpresa de veure, inesperadament, algun dels meus poemes fora de lloc, quan algú altre l’ha fet seu per construir una altra realitat creativa. Aquesta prosa poètica forma part de Cinc besllums per a un estiu de cendra, i va ser publicat a Màscares i reclams, el llibre homenatge a Montserrat Abelló (Curbet Edicions, 2012). Avui l’he trobat acompanyant una fotografia de Quim Curbet presa a Sarajevo aquest 2012. I de nou m’he sentit obscurament feliç de ser en el poema.

 

 

One thought on “… Obscurament feliç de ser en el poema

  1. Sortosos els “feliços pocs” (ho deia el mestre Riba?) que gaudeixen dels poemes, els teus, els meus, els nostres… un cop escrits, potser ja no ens pertanyen; són la llavor per noves collites!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s