Home

Dia gris per començar el juliol. Dia gris i fresc després d’un avenç insuportablement xafogós de la canícula. Els dies d’estiu marcats pels trons que envolten la carena de plom i per l’aiguabarreig de gris, d’un verdós revirat i d’un blau que agressola totes les tonalitats del blau neguitejat per la mar de fons i pels embats del vent i de la pluja l’altre plat de la balança dels paisatges d’estiu. És llavors quan retorno a un dels quadres de Matisse que més he disfrutat, Tempête sur Nice. Niça va ser el model que Francesc Armengol, Josep Carbonell i J. M. Martino van voler reproduir al Terramar de 1918. Al cap de noranta cinc anys, es vinclen les palmeres a la vora de la mateixa mar. Dia gris, la mirada griseja.

 

3 thoughts on “Diumenge en gris

  1. Bell gris suau trist
    convalescent estiu
    pintat abans
    i ara avarat
    dalt l’hora viva
    que passa, lenta, llença
    d’aquest diumenge
    primer de juliol,
    i ens atrapa
    i surt el sol!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s