Dia gris per començar el juliol. Dia gris i fresc després d’un avenç insuportablement xafogós de la canícula. Els dies d’estiu marcats pels trons que envolten la carena de plom i per l’aiguabarreig de gris, d’un verdós revirat i d’un blau que agressola totes les tonalitats del blau neguitejat per la mar de fons i pels embats del vent i de la pluja l’altre plat de la balança dels paisatges d’estiu. És llavors quan retorno a un dels quadres de Matisse que més he disfrutat, Tempête sur Nice. Niça va ser el model que Francesc Armengol, Josep Carbonell i J. M. Martino van voler reproduir al Terramar de 1918. Al cap de noranta cinc anys, es vinclen les palmeres a la vora de la mateixa mar. Dia gris, la mirada griseja.
Quadern de Terramar Blog&Web de Vinyet Panyella 
Gràcies a tu, Vinyet, per la teva sempre suggerent i convidadora escriptura. Bon estiu i una abraçada.
Bell gris suau trist
convalescent estiu
pintat abans
i ara avarat
dalt l’hora viva
que passa, lenta, llença
d’aquest diumenge
primer de juliol,
i ens atrapa
i surt el sol!
M’agrada quan respons amb tornaveu poètic… Gràcies, Bartomeu