Les orenetes, per Agustí Bartra

Fa poc que em vaig referir a Agustí Bartra amb motiu de la presentació de la nova edició d’Editorial Meteora del poemari El gall canta per tots dos a Barcelona. Aquest vespre, desafiant la pluja i el futbol hem celebrat l’edició amb una lectura coral introduïda i conduïda per Sam Abrams – un autèntic luxe. Va ser Carles Arola qui va orquestrar la trobada d’aquesta vespre, a la Cava del Retiro; Arola havia conegut el poeta a Granera i n’ha traçat un afectuós retrat des del record. Després, quan ha llegit “L’àngel de la llum” ha entomat la tonalitat recitativa bartriana, sonora i llarga veu per a versos llargs. Maria Dolors Sàrries, Elisa Bartra, Jordi Ferrando, Cèlia Sànchez-Mústic, Joan Duran, Sam Abrams i jo hem pres part en la lectura. Un acte amb poca gent i el privilegi d’haver pres part en una d’aquelles vetllades poètiques irrepetibles després d’un dia gris i una tarda de pluja.

Avui no em puc estar de copiar, sencer, el poema de”Les orenetes”, les de l’etern retorn de la vida i de la primavera.Van arribar per Sant Jordi i encara s’estaran amb nosaltres gairebé un mes. Avui no les he sentit xisclar perquè s’aixoplugaven sota les teulades i als seus nius, però sé que encara hi són i que demà, o demà passat, tornaré a veure els senyals del seu vol, el traç obscur amb el blau de rerefons. El que resta, a la fi, és el poema.

LES ORENETES

¿Trigareu, orenetes,

a tornar als vostres nius

i a deslligar els cels aspres

de tant d’hivern captius?

Orenetes, oh símbol

del meu etern retorn,

des de l’anhel us crido

amb el meu cor fet corn.

Baixeu, planant en cercles

dins l’alta claredat,

a esbarriar la xivra

del vol del rat-penat.

Hi ha l’oreneta blanca,

que somio despert,

ocell de les alçàries

i de l’obscur obert.

¿Trigareu, orenetes,

a gronxar-vos al vent

que arribarà amb aromes

sota un nou cel clement?

Boques de pleniluni

besaran ulls vernals

quan jo senti que afloren

els profunds litorals:

vida en acte i en somni,

temps i espai abraçats,

músiques, dolls i formes,

l’estel de soledats…

Les estrelles oscil.len

amb un gest de lilàs,

i ve la pau tranquil.la

pas a pas, pas a pas…