Home

 

 

Amiga de moltes veus, desllunada

companya dels insomnis, dels silencis

absorts davant de l’horabaixa pruna,

dels moments que em perdo recordant

la llum estupefacta dels seus ulls

hipnòtics i possessius com la mar.

 

Muda confident de l’amor incert,

acaricio els mots del poema

com acariciaria els seus cabells.

Qui alimenta aquest animal obstinat?

 

 

On mai no fosqueja és el primer poemari publicat de Joan Manuel Homar (Pagès editors, 2012). Ramon Pla i Arxé li ha escrit un pròleg titulat “Manual d’instruccions”. L’amor, el paisatge, la pintura, les ciutats i la mar són alguns dels elements que configuren el que podríem denominar una poètica de la plenitud que l’escriptor ateny des de les hores cedides vers el cant de la llum, perquè, conclou, “Hi ha estats d’ànim que són un do / que la felicitat fa visible”. Versos del llibre endins hi ha pòsit de Rilke i de Joan Vinyoli.

He triat el poema “L’escriptura” perquè és amiga de moltes veus, i l’he acompanyada per la imatge d’un manuscrit d’Irene Nemirowsky perquè l’escriptura li va ser companya de solitud i d’infortuni.

3 thoughts on “Escriptura, per Joan Manuel Homar

  1. Retroenllaç: Quadern Terramar llegeix On mai no fosqueja | blocblau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s