Home

 

Platja i tamariu (Ocata). Fot. Frèia Berg (2012)

Mar de capvespre, tamarius
i calma al sorral on reposem
després d’un dia de dol al caire de la flama
que, incessant, envaeix i devora.
Els amants davallen per passeres solcades
per altres abraçades, desigs a flor de pell.
Tot s’amara en la llum
ja no de ponent, sinó de la incerta claror
de cap hora que el temps pugui comptar.
L’eternitat és una platja deserta
on construïm qui sap si el temps
efímer que ens acull per una estona
que esdevindrà habitatge,
el full en blanc on la tinta ha de traçar
els nostres retrats a trenc de la mort
plàcida i silent de la darrera onada.

 

Lectura poètica a L’Últim Xiringo, Ocata, 23.VII.2012

2 thoughts on “Ocata

  1. Pregunta: dins l’eternitat construïm el temps efímer? O és a l’inrevés: és dins el temps efímer que construïm l’eterrnitat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s