Home

Fot. Miquel Ruiz Avilés

Una vida flueix sota un cel que amenaça tempesta
en eterna harmonia amb la terra
batuda per un sol inclement que cap pluja
podrà amorosir i, malgrat tot,
una vida batega en la saba latent que nodreix
les arrels que finalment apunten
i esberlen l’escorça aparent de la mort
que la vida sempre acabarà per vèncer.

 

De la suite Sis imatges robades a Miquel Ruiz Avilés (juliol 2012)

 

 

3 thoughts on “

  1. Està bé, aquest. Comença amb un ritme galopant que es va calment de mica en mica fins a la placidesa final. Que és on hi ha el triomf de la vida.

  2. Magnífic poema! Recordo que, quan l’any 83 es van cremar les Gavarres, al cap de pocs dies ja rebrollaven els brucs i els arboços i en un parell de mesos ja es veia una certa verdor. Molts suros també rebrollaran. I, com dius, la vida sempre venç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s