Home

 

El Marge Llarg solia fer les vacances a l’agost però enguany, per raons de calendari, ha canviat de costum i les ha avançades. De juliol a juliol, catorze anys de columna setmanal són molts dies i una munió d’articles que junts fan patxoca i que algun dia hauré de començar a destriar per fer-ne alguna altra cosa. Pel Marge Llarg hi ha passat de tot, però com que la vida no s’atura i les ganes d’escriure tampoc, l’únic balanç que n’he fet ha estat en favor de la continuïtat. A més, des de fa un temps El Marge Llarg és accessible en onada expansiva des del meu bloc i des de les xarxes socials, de manera que aquestes breus vacances també hi han tingut la seva repercussió i han ocasionat alguna queixa. Doncs tornem-hi.

Retorno en plena temporada alta. Alta de temperatura ambiental, de temperatura econòmica, de desastres naturals, de dèficits de tota mena, de queixes i greuges i del llarg etcètera que cadascú hi vulgui posar. Miro les platges assolellades i plenes de gent a qualsevol hora del dia i penso que són la mateixa imatge de la felicitat, però sé – i ells també ho saben – que és la felicitat circumstancial d’unes vacances que els abocaran -i ens abocaran a tots – a una tardor difícil, o encara més difícil. Malgrat els dies caniculars que només conviden a descansar a l’ombra fent la cervesa, el gintònic o el mojito, van ressonant les divines paraules de crisi, rescat, retallades, atur, pacte fiscal, prima de risc, iva pels núvols, la cultura no és un luxe, i tot el reguitzell de vocables que estan a l’ordre del dia i que ni l’estiu ha estat capaç d’aparcar per unes quantes setmanes. La realitat s’imposa i no hi podem viure d’esquena perquè ens té massa agafats.

Temporada alta a Sitges, amb tots els condicionants que l’estiu posa encara més de relleu. Però no pensin que els vull transmetre una visió pessimista, perquè, per poc que puguem, hem de ser capaços de convertir les dificultats en reptes i oportunitats. És temporada alta per a una estacionalitat turística que a Sitges ens ha d’acabar de fer decidir quin turisme volem i per quin turisme treballem, perquè la crisi no ens ha de conduir a una situació on tot s’hi val i on el lleure sovint es confon amb xauxa. Això val, entre altres coses, pels sorolls dels locals, pels espectacles a la via pública – la Ribera és un indret especialment castigat -, per les mides abusives de les terrasses dels carrers, per l’acampada d’incívics de totes les edats i condicions als parterres de gespa – que ens costa molt de mantenir!- sigui a la Ribera, al Passeig Marítim o als peus del Greco. S’ha de ser especialment incívic per ajaçar-se amb motxilla, tovallola o carmanyola en plena via urbana en un lloc on hi ha els cartells amb la prohibició visual de trepitjar la gespa. Més enllà de les qüestions d’imatge també hi ha les qüestions de fons, com la no gens fàcil convivència del sector del lleure de la temporada alta amb la vida quotidiana dels sitgetans i dels que en lloc de gresca a qualsevol preu vénen a Sitges a buscar tranquilitat, que d’aquests també n’hi ha. S’anuncia una nova reglamentació sobre usos d’espais públics que ha de contribuir a pacificar i dirimir conflictes i malestars però, com en totes les coses, caldria comptar amb el civisme de tothom i de cadascú.

En el model turístic, si bé és cert que des del sector públic s’ha de continuar fent molt i tot el que es pugui – i l’escassedat de mitjans no ajuda –, des de l’empresarial caldria fer més visible la tendència vers el turisme de qualitat i les estratègies per la seva captació. Estic convençuda que entre els habitants de Sitges l’acord en contra dels models turístics de Lloret o Salou és més que unànime i evident, però hi ha realitats que fan dubtar sobre la qualitat de l’aposta empresarial. I un altre element de reflexió és que entre les assignatures pendents de fa temps tenim la del turisme cultural com a estratègia i finalitat. De turisme cultural se’n parla molt i arreu, però la realitat és que el concepte de fa uns anys s’ha tornat molt més precís, exigent i competitiu; les recents jornades sobre Turisme Cultural organitzades pel Consell Comarcal del Garraf van configurar una radiografia bastant exacta i no gaire falaguera de la situació actual.

En fi, estem en plena temporada alta. Enguany, vistes les circumstàncies i apuntant cap al futur, tenint un gran potencial com tenim, hauríem de ser capaços d’extreure’n les lliçons, estratègies i acords que ens han d’ajudar a sortir de l’atzucac sense abaratir el somni ni renunciar a l’ambició i a l’exigència de la qualitat com a indicador de la Marca Sitges, obrant en conseqüència. I aquest és un deure que ens afecta a tots, perquè ens hi juguem massa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s