Home

 

La Marededéu del Vinyet en primer pla (Fot. Frèia Berg)

Amb vostre nom comença nostra història
Jacint Verdaguer, Virolai

Agost, la calor abrusa, la humitat envaeix tots els indrets i racons de la Vila i la calitja enteranyina la lluminositat estiuenca. Però manen el calendari i l’imaginari col.lectiu perquè l’agost, a Sitges, és temps de festa: primer, el Vinyet, i divuit dies més tard, la Festa Major; dues festes i dues fites que sovint arriben amb novetats.
La d’enguany, al Vinyet, és doble. Una, la restauració de l’antiga pintura mural del Sant Crist, que Pep Pascual ha portat a terme com a col.laboració del Consorci del Patrimoni de Sitges amb el Santuari – a l’espera de la restauració de les pintures del cambril, obra d’Agustí Ferrer Pino, prevista per a l’any vinent.
L’altra novetat és la publicació del llibre de Blai Fontanals, El Vinyet (llegenda, guia i cronologia), una edició esperada per l’autor i els seus col.laboradors, però sobretot pels que sabíem que estava enllestida i pendent de l’oportunitat de passar per l’impremta. Finalment ha estat possible gràcies a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, que, segons l’autor “ha fet el miracle – el mot potser queda curt – d’aconseguir-ne la publicació.” I el llibre ja és una realitat per celebrar.
Ignasi M. Muntaner comenta al pròleg l’associació d’idees entre el Vinyet i Montserrat respecte l’existència de la comunitat local o nacional amb el vers del Virolai  “amb vostre nom comença nostra història”, exemplificant la del Vinyet en relació amb Sitges. Des de que Caius Cecilius habitava a la vil.la romana dels voltants fins l’actualitat s’han succeït quatre temples, el darrer dels quals fou començat el  1727; l’havien precedit un antic oratori romà cristianitzat, segons era freqüent; una capella romànica dedicada a Santa Maria de Cigiis, documentada el segle XI i una tercera capella construïda el segle XVI. L’obra de Blai Fontanals és un recorregut detallat i documentat per la història del santuari i de tot el que en forma part: l’edifici, les capelles, la imatge, la casa del custodi, el mobiliari, el pessebre, les miniatures dels vaixells, les vinyes i d’altres aspectes que, juntament amb les incidències – robatoris i furts, els trasllats de la imatge de la Marededéu fora del Santuari – reconstrueixen un retaule històric a partir de cadascun dels seus elements primordials. La documentació escrita es complementa amb una profusa documentació gràfica procedent d’arxius públics i privats. La cronologia permet seguir el detall de cadascun dels apartats en què l’autor ha classificat el que, a parer seu, constitueix l’essència característica del Vinyet.
Per a explicar la llegenda de la trobada de la imatge, la història del moro cavant la vinya, l’autor ha recorregut a l’estratègia del conte apte per a infants de totes les edats i il.lustrat per Maria Fontanals. Una adient introducció al tema, en la que no hi falta cap element de nomenclatura sitgetana, des de Can Milà dels Ferrers, la Cala Morisca o la Tecleta…
L’obra de Blai Fontanals són, en realitat, tres llibres. Des d’ara el Vinyet disposa d’una guia que ens ha de permetre fer-ne el recorregut. El trajecte pot començar, si així ho volem – i és el que jo recomanaria malgrat el ciment i l’asfalt que  l’ha envaït sense pietat – pel Camí Fondo, partint del Cap de la Vila, Parellades avall, passant per davant de la darrera capella, la de Sant Mus. O per mar, enfilant-lo des del Baluard, escaletes mores avall, Ribera, Passeig Marítim fins a l’Estàtua – el monument al Dr. Gaietà Benaprés, i avinguda Benaprès amunt… Dins del Santuari la guia transcorre per cadascun dels seus topants amb tot detall, i el lector es troba amb més d’una sorpresa. L’obra recull el testimoni d’altres historiadors que han precedit Blai Fontanals, el primer dels quals és el Fra Narcís Camós. A El jardín de María plantado en el principado de Cataluña (1657), un itinerari i devocionari escrit amb  a finalitat immediata d’incentivar la devoció mariana, descriu el santuari i la imatge per primera vegada i amb tot detall. Li devem la descripció que més m’agrada de la Marededéu del Vinyet: moreneta, de peus menuts i de mirada llarga…
És un llibre per celebrar, per llegir i per posar en pràctica. I per agrair a l’autor, Blai Fontanals, i a tots els que hi han col.laborat la seva dedicació i el seu compromís amb un imaginari col.lectiu que té molt d’antropològic i de sentimental perquè explica tot el que hem estat des del temps del ciutadà Caius Cecilius. En tancar el llibre, no puc evitar un pensament de nostàlgia perquè també és una elegia al paisatge que hem perdut, però que la força de l’imaginari fa que retorni acompanyant els passatges biogràfics de cadascú. El Vinyet és, com ho escriuria Salvador Espriu, “una petita pàtria”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s