Home

 

Paul Cézanne, La taula de la cuina (1888-1890)

Deixa la fruita al cistell de l’oblit.
Potser així desplaçarà el pòsit de tristesa
o el transformarà en l’aigua que s’escola
entre el vímet fresc i verd
d’una esperança borda.
Amb fruita o sense l’oblit és el que resta
i no hi ha cistell que hi doni prou cabuda.

Inèdit, 2 de juliol, 2011

 

 

 

 

 

2 thoughts on “El cistell de l’oblit

  1. La desmemòria i l’oblit, de vegades necessari, de vegades traïdor.I escrivim per reconèixer el nostre jo, el món, els desitjos i els somnis. En definitiva, per retenir la memòria dels nostres passos en el viure. Segurament l’oblit, finalment, és el que resta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s