La meva mort no és un sol aniversari,
rosa silent, no marcida, sinó suspesa
en la pena que em travessa, com a tu,
subjecta al trencadís del fang que em configura
una forma i un cos.
Per això vaig morir,
per contemplar ara el meu retrat:
la fixació de l’instant que la saviesa
de l’ull i el pols m’atorguen ja per sempre
en un alenar de fora estant. I sóc.
Aquest inèdit, que forma part de la suite Sis imatges robades a Miquel Ruiz Avilés (juliol 2012) ha estat llegit al Pati de les Magnòlies de Girona, la Nit dels Poetes de 14 de setembre de 2012.
Netament impressionants, poema i fotografia.
Gràcies, Teresa