Home

 

Maricel en obres vist des de Maricel. Fot. Frèia Berg, 2012

 Una de les novetats de la campanya d’estiu dels Museus de Sitges, SITGESTIU CULTURAL, que ja és nom de marca, ha estat la inclusió de la totalitat d’activitats programades entre el juliol i el setembre més enllà dels concerts i actuacions que configuren l’espina dorsal de la campanya. Així ho han estat les exposicions L’Art Modern. Obres Mestres del Cau Ferrat, i Erró, l’ull planetari; els tallers educatius a la Fundació Stämpfli i les respectives peces del mes, entre altres. La campanya i l’estiu mateix han finalitzat amb la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni el darrer cap de setmana de setembre i, a hores d’ara, el balanç final en procés, tot sembla indicar que els resultats quantitatius i qualitatius que s’han assolit són ben satisfactoris. En aquest mateix marc es va esdevenir un dels actes més importants i esperats, com va ser la presentació de l’estat actual del projecte d’obres del Cau Ferrat, can Xicarrons i Maricel el diumenge al migdia, a l’Auditori de Miramar.

A la tarda va tenir lloc la presentació del tercer número de la revista L’Amic de les Arts en la seva segona època al Museu Romàntic, a cura del crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle.

Miro enrere, i tot i que fa pocs dies, em sembla que el diumenge passat em queda ben lluny perquè per a mi va constituir una fita. Després de deu mesos de feina intensa i discreta va ser el moment de la presentació de la situació de les obres en curs després d’haver arrencat definitivament amb el reformat que es va iniciar la passada tardor, i, sobretot, d’explicar les línies principals d’actuació de cara al futur més immediat centrades en les col.leccions, com són les bases del projecte museogràfic del conjunt de museus sitgetans. El resum de l’explicació figura a la pàgina web dels Museus de Sitges acompanyat de la versió íntegra del pdf que vaig presentar, per a tothom que hi vulgui accedir.

Un dels aspectes més complexos de tot aquest procés ha estat la inexistència del projecte museogràfic inherent a la intervenció arquitectònica integral per a la rehabilitació i consolidació estructural dels edificis, tenint en compte, entre altres aspectes, el canvi que suposa unificar els accessos al Cau Ferrat i a Maricel, l’articulació de diverses possibilitats de circulació i el necessari replantejament de discurs d’algunes col.leccions. Mirant-ho en positiu, però, ha estat i és tot un repte. Un repte que ens ha portat, a l’equip tècnic dels Museus de Sitges, a prendre decisions orientades, d’una banda, a retornar a la integritat inicial del Cau Ferrat – amb la incorporació de totes les millores d’instal.lacions que exigeixen la museografia i la normativa – i a reconstruir la unitat conceptual i museogràfica de tot Maricel.

Pere Jou, “Els constructors de Maricel”. Capitell de Maricel, carrer de Fonollar (1918). Fot. Lambert Gràcia. A l’esquerra, Charles Deering mirant com Miquel Utrillo traça els plànols de l’edifici. Enmig, l’escut de Maricel dissenyat per Utrillo.

El Cau Ferrat es defineix com el temple del Modernisme, i no és una exageració perquè va ser l’indret on per uns anys, la dècada prodigiosa de fi de segle XIX, s’hi van viure tots els vessants de l’Art total.

Miquel Utrillo, “Interior del Cau Ferrat”, 1895. Col.lecció d’Art Modern de la Vila de Sitges

Maricel, el gran complex arquitectònic noucentista, conté una de les millors col.leccions d’art de tots els temps, amb les col.leccions d’art del Dr. Jesús Pérez-Rosales i d’Art Modern de la Vila de Sitges, i combinarà les sales d’exposició permanent amb els usos de caràcter museogràfic, artístic i cultural, incloses les exposicions temporals. Can Xicarrons – retornem a la denominació tradicional de l’antic barri de Sant Joan perquè no se n’ha de perdre ni la memòria ni la història – esdevé el nexe d’unió museogràfica i interpretativa del conjunt del Cau Ferrat i Maricel, plenament integrat a les noves i necessàries funcionalitats, conservant els seus elements patrimonials i artístics degudament restaurats i reubicats.

Teules i teulades noves a Maricel. Fot. J. M. Boronat, 2012

Si tot continua amb el mateix ritme que aquests moments, comptem amb l’obertura de Cau Ferrat per a principis de l’estiu proper i ja hi hem posat data. Maricel serà obert el 2014 amb un nou discurs que formarà part de la recuperació de la unitat conceptual, museogràfica i artística de la totalitat del complexe arquitectònic i històric. Juntament amb la resta dels museus i col.leccions, disposem d’una riquesa artística única que constitueix un element patrimonial afegit a les possibilitats culturals, educatives, econòmiques i turístiques que hem de saber oferir i desenvolupar. Els Museus de Sitges són Marca Sitges i són, al mateix temps, molt més que una marca, perquè són un valor.

2 thoughts on “MUSEUS DE SITGES, marca i valor

  1. Retroenllaç: La meva Barcelona » Un dia a Sitges amb els Caçadors d’Hermes, el Palau Maricel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s