Home

 

Miquel Ruiz Avilés, Xiprers com ales. Fortià, 2012

Serà pel tomb del calendari i pel caient tardoral i és que quan arriben els darrers dies d’octubre, sovint entre pluges que s’enduen les fulles mortes i la darrera pols de l’estiu, són dies de mirar cap endins. Hi ha les tardes de rèquiems, de Mozart a Gabriel Fauré; la lectura dels Rèquiems de Rilke – traduïts de fa poc al català per Teresa d’Arenys; l’evocació dels cementiris vienesos i les tombes dels músics i els artistes; les passes perdudes als Aliscamps d’Arles acolorits per l’or revellit del brancam i enfredorits per la pedra humida que voreja la gran avinguda. Hi ha migdies al cementiri de Sitges vora la creu alsaciana d’en Ramon Canudas entre les tombes dels artistes i les dels ancestres i la baixada de Sant Sebastià sota el cel blavíssim el migdia o l’encesa sol ponent.

Hi ha fotografies de cementiris ignots que ens corprenen perquè tot són tombes i ales. Tombes encerclades per murs blancs i portals entreoberts, xiprers simètrics a banda i banda que s’alcen en un creixent incessant configurant un paisatge alat que acorda cel i terra. Una d’aquestes fotografies fa d’esquer per desvetllar més paraules que, per tot proemi, portarien els darrers versos d’un dels poemes més corprenedors de Joan Salvat-Papasseit:

… i la Vida,

i la Mort.”

Pocs poemes són tan adients com aquest per mostrar la proximitat entre els dos extrems del transcurs dels éssers. Pocs poemes són tan profundament vitals en mostrar, com Joan Salvat-Papasseit des de la malaltia irreductible, la força de la vida que supedita a la mort. Les paraules del poeta també són ales que arrelen al cor com els xiprers a la terra que els nodreix:

Ara que estic al llit

malalt,

estic força content.

Demà m’aixecaré potser,

i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror

i unes tanques amb flors

sota el sol,

sota la lluna al vespre;i la noia que porta la llet

que té un capet lleuge

i duu un davantalet

amb unes vores fetes de puntes de coixí,

i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,

i qui puja els tramvies

i els baixa,

tot corrent.

I el carter,

que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa

perquè no sé el secret

de les altres que porta.

I també l’aeroplà

que em fa aixecar el cap

el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri,

matineres,
qui travessen de pressa en direcció al mercat

amb sengles cistells grocs,

i retornen

que sobreïxen les cols,

i a vegades la carn,

i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,

qui treu la torradora del cafè

i comença a rodar la maneta,

i qui crida les noies

i els diu: – Ja ho té tot?

I les noies somriuen,

amb un somriure clar,que és el biaume que surt de l’esfera que ell volta

I tota la quitxalla del veïnat

qui mourà tanta fressa perquè serà dijous,

i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats,

i els carreters dormits

sota la vela amb punxa,

que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que tants dies no he begut.

I el pa,

posat a taula.

I l’escudella rossa,

fumejant.

I vosaltres amics,

perquè em vindreu a veure

i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera,

si m’aixeco,

demà.
Si no em puc aixecar,

mai més,

heu’s-aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu

per veure el bo que és tot

i la Vida

i la Mort.

 

2 thoughts on “Tombes i ales

  1. M’agrada tant aquest poema de Papasseit !. Un Salvat que, com Vinyoli, estimà la vida per damunt de tot, que la traspuà per cadascun dels seus versos i que aquí “sembla” rendir-se: “Tot això bé m’espera/ si m’aixeco/ demà”. Continua cantant a la vida que tant estima. Gran poeta !.

  2. Sempre m’ha agradat aquest poema de Salvat. Té una intensitat, un sentiment, que no decreixen en tot el poema i, al mateix temps, la serenitat de qui ja ha acceptat allò que la vida li porta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s