Home

“Raimon, la veu dels poetes”, per Quim Curbet (gairebé una instantània). 6.XI.2012

L’exposició RAIMON, AL VENT DEL MÓN s’inaugura un vespre de novembre a Santa Mònica, organitzada i produïda per KRTU, en olor de multitud intergeneracional. Cinquanta anys són moltes vides i un llarg passatge per la història del país que cadascú reconstrueix des del record – tenyit en alguns casos de nostàlgia – i des de l’expectativa de futur que respirem.

El cartell en blanc i verd que l’anunciava juntament amb Leonard Cohen, José Alfonso i Mikis Theodorakis, entre altres, marca el meridià d’un temps i d’un país.

Els vinils, els cartells, els dibuixos, les cartes, els documents, els llibres construeixen el recorregut d’una vida personal i de la vida col.lectiva. Raimon, rialler i afable, saluda tothom que s’hi apropa, comenta amb sornegueria amigable alguns dels documents – censura, prohibicions, testimonis de suport – amb els amics que l’envolten. S’han exhaurit les localitats del concert al Liceu i som molts més dels que ells volen i diuen que celebrem cinquanta anys de compromís amb la música, la llengua, la poesia i el país. Amb tota la mateixa passió.

Faig el meu recorregut per les seves cançons, me les quedo totes  i en trio tres:

el país i la terra amb paraules de Salvador Espriu – He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(1980)

la poesia, amb els versos d’Ausiàs March – Veles e vents

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé

l’amor, amb el poema de Raimon – Com un puny

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se’m torna el lloc d’un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m’aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

“Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment”.

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l’última arrel d’aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d’italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d’oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se’n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s’esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

(1973)

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s