Home

Les XXIII Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades entre l’octubre i novembre d’enguany han tractat de la Cultura al Penedès: passat, present i futur.  Articulades al llarg de dos caps de setmana, el primer va versar  la història cultural de les viles i ciutats penedesenques; el segon ha tocat fons sobre la realitat cultural al llarg de tres taules rodones sobre polítiques culturals, l’experiència dels agents i economia, cultura i turisme. Res del que es va debatre no ha caigut en el buit. Les conclusions són taxatives i el projecte del Llibre blanc de la cultura al Penedès és un projecte que esperem que aviat prengui forma perquè l’articulació cultural del nostre territori és un tema pendent que requereix decisió i estratègia.
La meva intervenció sobre “Una visió del turisme cultural. El cas de Sitges, basada en un any d’experiència al front dels museus de la Vila i basada en dades estadístiques de 2011 i 2012, mostra, entre altres coses, les limitacions de la pertinença a la marca “Costa Barcelona”: “El mar i les vinyes, el Mediterrani i el Penedès, l’estil de vida. Un territori verd i blau, alegre i relaxat, ple de sensacions”… És l’eslògan de presentació de la marca turística per a 2012. En el rànquing dels productes estrella de la marca el primer correspon als Castellers de Vilafranca, el segon a les caves penedesenques, el cinquè a la “Vila de Sitges”, el desè al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges i el quinzè a les platges del Garraf… El turisme cultural forma part dels reptes que hem d’assolir amb grans dosis de proactivitat, convicció i eficàcia operativa. La necessitat d’aconseguir que el turisme cultural deixi de ser un tòpic sense continguts i esdevingui un element de dinamització econòmica amb compte de resultats no és una problemàtica aïllada. És opinió totalment constatada i compartida entre els museus d’art catalans, cosa que indica que hi ha camí per recórrer i estratègies a establir unificant esforços, tant a nivell nacional com des del territori penedesenc.
Des d’un punt de vista cabdal per a Sitges i per al mapa cultural del Penedès recentment s’han produït bones notícies per a dues institucions altament emblemàtiques. L’una, la remodelació i sanejament de la Biblioteca. L’altra, la restauració del Casino Prado.

La Biblioteca Santiago Rusiñol (1936) ocupa l’edifici noucentista (1918) que havia estat la casa de Miquel Utrillo a Maricel

La Biblioteca Popular Santiago Rusiñol  ha viscut temps d’autèntica precarietat d’inframileurista enfront de la indiferència del govern dels darrers vuit anys. Aquest va ser incapaç de tirar endavant el projecte del nou edifici que havia encarregat per als terrenys de La Plana – projecte realitzat i pagat per la Diputació de Barcelona i aparcat per l’Ajuntament perquè no el va considerar prioritari – i igualment incapaç i desidiós per resoldre els greus problemes de la degradació de l’edifici històric i patrimonial de la Plaça de l’Ajuntament malgrat la seva situació insostenible. El procés de remodelació anunciat per la Regidora de Cultura Mireia Rossell obre una via de consolidació tant per a l’edifici patrimonial com pel servei a la cultura que la biblioteca presta a la ciutadania, amb el valor afegit que la de Sitges conté una col.lecció patrimonial única que la diferencia de molts altres centres de lectura pública.

Façana del Casino Prado, amb els murals al.legòrics d’Agustí Ferrer Pino

El Casino Prado Suburense ha jugat un paper molt destacat en la història cultural de Sitges. Va ser la seu de la Segona i la Quarta Festa Modernista, escenari d’estrenes de teatre d’avantguarda, àmbit de Noucentisme militant al llarg del primer terç de segle XX, amb una vida cultural marcada per un fort tarannà artístic visible tant en la pròpia arquitectura com en la decoració pictòrica i escultòrica de l’edifici. El fet d’haver emprès un projecte integral de remodelació i restauració mostra que l’entitat creu en el patrimoni i que el seu respecte i conservació són perfectament compatibles amb els usos i la vida social que actualment s’esdevenen a l’entitat.
Tot plegat configura els reptes i la realitat del nostre present que ens han d’ajudar a guanyar un futur millor del medi cultural estant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s