Home

Rose Parks

Rose Parks

Avui fa 57 anys que Rosa Parks no es va voler aixecar de l’autobús. Ho vaig cantar sense gairebé saber-ho amb la cançó del Grup de Folk Si no em trobes darrere l’autobús… Fa pocs anys li vaig dedicar aquest poema en homenatge.

No vull alçar-me.

Podria dir que avui és un dia feixuc.

Que porto moltes hores treballant.

Que a penes he dormit perquè els menuts ploraven,

vés a saber perquè.

Que la fatiga em venç,

una vida sencera

i encara sóc capaç de somniar.

Tot això tant cert no els ho vull dir.

No vull alçar-me.

La meva dignitat només depén de mi

i depèn del meu gest

que el somni esdevingui realitat.

(2008)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s