Home

Escrit de fa uns quants dies i publicat a “El Marge Llarg” de L’Eco de Sitges, aquest article no ha perdut actualitat. Al contrari, en tenim per una temporada. Però guanyarem.

Fot. Quim Curbet (2012)

Fot. Quim Curbet (2012)

El Govern espanyol ha introduït tot un seguit de normes a l’avantprojecte de llei dit de millora de la qualitat eductiva que tenen per objectiu debilitar la situació de la llengua catalana a les escoles de Catalunya.

El ministre, que havia estat un dels tertulians de l’emissora Intereconomía, sempre bel·ligerant amb Catalunya, assegura que l’únic que tracta és de fer aplicar la sentència contra l’Estatut. La motivació ja és tota una provocació. Hi ha unanimitat en considerar que aquella sentència és a l’origen del trencament del que es coneix com a “pacte constitucional” i ell, el ministre, insisteix en la via del trencament. Després es queixa si des d’aquí es rebutja la Constitució i busquem una via més adequada per satisfer les nostres aspiracions col·lectives.

L’avantprojecte és un atac a la línia de flotació del sistema educatiu català. D’una banda, si arriba a ser llei, el català deixaria de ser llengua d’ensenyament i d’aprenentatge i passarien a ser-ho el català i el castellà. A més, les revàlides que administraria el Govern espanyol i no el català, es farien en la llengua “materna” dels alumnes. Això vol dir que s’hauria de triar la llengua i, d’una manera o altra, se separarien els alumnes segons el seu l’origen familiar. Finalment, la gent que considerés que està a Catalunya només temporalment, podria estalviar als seus fills l’aprenentatge del català. Tot plegat comportaria, si s’aprovés, un afebliment greu del coneixement del català, sobretot per part dels nois i noies que tenen el castellà com a llengua familiar i una greu dificultat tant per l’ús del català a Catalunya com per a la integració al país de les persones procedents de la immigració.

El Govern espanyol tracta el català com una llengua de segona, accessòria, gairebé optativa, clarament inferior a la castellana. Ho fa contra la voluntat majoritària de la comunitat educativa i dels grups parlamentaris catalans buscant una reforma d’alts costos (un control de la Generalitat i un de l’Estat, i després parlen de reduir el dèficit!) que té per objectiu imposar-nos els criteris del partit que governa Espanya i que a Catalunya queda en quart lloc a les eleccions al Parlament amb menys del 15% dels diputats catalans.

Per a tanta i tanta gent que considerem essencial que Catalunya conservi els seus trets d’identitat, una “proposta” com aquesta és un motiu més per afirmar que ens sentim agredits per un Estat que menysté tot el que és nostre i ens imposa la seva voluntat prescindint de la nostra.

Convé que en prenguem nota. Cal esperar que el Govern de Catalunya eviti, en la mesura de les seves possibilitats, que la proposta arribi a ser Llei i que els grups polítics li facin costat. Aquesta és una qüestió de país i no s’hi valen raons partidistes ni mirar cap a una altra banda com si res no passés. Conservar el sistema educatiu de conjunció, amb una sola línia educativa, i d’immersió, amb el català com a pedra angular de l’educació, és un objectiu que hauria de ser compartit per tots perquè no només garanteix el coneixement i la pervivència de la llengua pròpia del país sinó també la cohesió social. Són dos dels grans temes del present, i no només del futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s