Home

Vaig escriure aquest poema per al llibre de Mireia Vidal-Conte 5 cm. (la cicatriu)publicat a Curbet Edicions. Ahir es va presentar a la llibreria Laie (Barcelona), en olor de multituds poètiques que l’acompanyàvem. Hi vaig llegir el poema i avui, per publicar-lo al bloc, li he hagut d’afegir un títol, perquè no en portava. El darrer vers, marcat en cursiva, és pres de Marina Tsvetàieva.

761_473608736014813_1736963991_n

Llegint el meu poema. Fot. Quim Curbet

Ordeix la carn teixits de sang i bleix,
seixanta i vint-i-dos i cinc i mig
centímetres que dibuixen un cos
marcant la superfície de la terra cremada,
senyals per sempre més de fites i trajectes,
tots ells sense retorn.
Solcada pell, cap fil no la guareix
per més que enllaci extrems amb traça fina.
Un tel s’estén endins, de puntes de coixí
amb remor de boixets i textura de randes.
Em vaig refent a poc a poc per dintre
al caire d’un riell de lluna i tornassols
sense cap altra llum que una claror abissal
per on transcorre l’alenar que delata una vida
fa temps que visc oblidada en el poema.

 

Una vista del públic. Fot. Quim Curbet.

Una vista del públic. Fot. Quim Curbet.

One thought on “De més de cinc centímetres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s