Home
Pessebre provençal, 2012. Fot. Frèia Berg

Pessebre provençal, 2012. Fot. Frèia Berg

Va passant el desembre i arriba l’hora de baixar els suros i mirar com anar-los col.locant al damunt d’una taula o una lleixa per construir el pessebre, aquest microcosmos que ens permet reconstruir un món ingenu, més perfecte que el nostre, on tot és benigne i on la farina fa de neu i el paper de plata de riu o d’estany. D’un any a l’altre també retrobem una molsa de colors convenientment disposada en bosses de plàstic perquè no s’assegui. Una mica de terra o de suro que sembli terra, galets de platja, les branques de mata que fan olor i que resolen el conflicte entre les carenes de suro i el cel de paper pintat que s’estén al rerefons. Per més que els suros, la molsa, el terra de pedretes i el riu de paper de plata siguin els mateixos de cada any, el pessebre sempre surt diferent. Als més traçuts no els fa por anar afegint matoll i branques per nodrir la vegetació sense que els caiguin els turons i el paper de plata i sense que el pontet que el travessa se’n vagin en orris. 

La gran troballa d’arquitectura popular a la menuda que és el pessebre nadalenc on no hi falten fred i neu, però mai no és un paisatge desolat,  m’evoca els primers versos d’una de les nadales de J. V. Foix:

Si jo fos marxant a Prades

– A les boires de tardor –

Per guardar-vos de glaçades

Us donaria flassades

I caperons de pastor.

I, per guarnir la pellissa,

Les figures de terrissa

on Vós vestiu de Pastor”. 

Però el moment culminant és quan obrim la capsa de les figures. La màgia de la capsa de les figures, nova de trinca si l’hem substituïda l’any anterior o ja amb cara desgastada per la periodicitat assídua d’any rere any, congria el clímax de la construcció pessebrista. Embolcallades acuradament en paper de seda o en plàstic de bombolles, col.locades i estibades amb prou traça perquè no es malmetin ni a poca ni a molta distància – el paper protegeix, i ull amb les ales de l’àngel que no s’escantonin – han dormitat discretament fins que els toca el torn de sortir a lluir i posicionar-se. És veritat que hi ha qui guarda les figures vistes tot l’any en vitrines de vidre o de metacrilat però, tot i així, quan surten del seu habitatge habitual recuperen tot el seu caràcter, la seva entera personalitat perquè hi ha un paisatge que les espera i que per elles s’ha construït. El moment de col.locar les figures al pessebre, quan la capsa resta buida arraconada per uns dies, és el moment culminant de la construcció pessebrística i el més delicat perquè cadascuna té el seu lloc i el que cal és endevinar-lo. Un cop enllestit, l’harmonia és total, perquè no hi sobra ni hi manca res i tot té la seva mida i lloc en aquesta reproducció del paisatge ideal que és el pessebre. El mateix J. V. Foix és passeja en un d’aquests paisatges en una altra nadala, “Si, d’hora, vaig pels munts”:

No temo el cald ni el fred

Ni el grau de la passera;

La llum s’esfulla a l’era

Quan flairo, en camí estret,

El fum que branca, dret, 

Del son a la riera.

Si en el trencall feraç

que sala l’avetosa

Brufen les neus en fosa

Davall els codolar,

Aturo el cant i el pas

I visc l’hora ufanosa. 

(…)

Si m’enfilo al relleix

Al clar de la foresta,

Tot és tenora i festa;

(…)

Calco un arbre a la tela,

Un senglar ve, fuent,

Passa un folc pel torrent

I un clergue sota ombrel.la (…)”

Un altre poeta, Salvador Espriu, expressava alguns dels seus grans desigs, com  «veure els quadres de Vermeer de Delft i posseir unes quantes figuretes de pessebre de Ramon Amadeu». Probablement Espriu disfrutaria veient l’exposició commemorativa dels anys d’Amadeu a Olot en una exposició comissariada per Joan Yeguas i inaugurada recentment a Olot, on restarà fins a primers de març. Les figures d’Amadeu són paraules majors i no es guarden en capses sinó en vitrines, per poc que es pugui, i signifiquen autèntics tresors per als seus propietars. Tresors, de fet, ho són totes, i les paraules dels poetes reblen aquesta condició.

Bones festes i una feliç sortida i entrada d’any. Que 2013 ens sigui esperançat en tots els àmbits i  beningne en totes les concrecions…!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s