Home

 

Lluís Soler recitant "Canigó", de Jacint Verdaguer.

Lluís Soler recitant “Canigó”, de Jacint Verdaguer.

No sé quanta gent ha vist Canigó recitat per Lluís Soler, al canal 33. Ha estat un dels pocs, escassos moments de posada en valor de la poesia per part de la caixa tonta. Però la convicció verdagueriana de Soler és tan immensa i la seva interpretació ha estat tan magistral, entenedora i d’una qualitat tan indiscutible que no em puc estar d’anotar-ho. La reducció dels quatre mil versos al miler, una hora de durada, ha estat una condensació on res no hi ha mancat: la transmissió del dir de Verdaguer ha restat incòlume.

M’ha deixat tant de bon gust que no he pogut fer altra cosa que cercar el llibre – edició Garolera, Quaderns Crema, 1997- i retornar als indrets i passatges completant la lectura; he acabat tard. Però demà serà demà i despertaré amb els versos del “Desencantament” que descriuen un estat líric i humà que sovinteja els poetes:

“Mes, si jo et tinc, ¿per què m’enyoro?

si tu em somrius, doncs, ¿de què ploro?

Lo cor del l’home és una mar,

tot l’univers no l’ompliria…”

Dies després Bernat Puigtobella l’ha clavada des del seu Núvol: “Mai no havíem sentit Verdaguer tan a prop ni tan endins.”

(Anotació del 28.XII:2012)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s