Home

 

Isidre Nonell, Barraques del Somorrostro.

Isidre Nonell, Barraques del Somorrostro.

Quan aquí una ona irromp damunt la sorra

mai no pots dir que això sigui la platja

de Barcelona que rep cops de mar

a la part baixa. Perquè entre aquestes llaunes,

on no es pot ser ni pobre, Crist fa d’home de la vida

amb un forat a la mà i un altre a la sabata.

Aquí Jesús de Natzaret no és com un taronger

que va verdenc de cap a la taronja

de ser bo. Va per l’Amargura del Carrer,

mort de pa, demanant un vas de set,

cap a una dona o un home, on l’enclavaran

de cap a peus,

perquè digui les sis o set paraules:

“T’estimo”, “hosti”, “la pasta”,

“ja està tot acabat”,

i el cap li caigui damunt el pit,

i la cara d’avergonyir-se

li caigui de la banda d’estar pàl·lid,

mentre sent que sobre aquesta sorra, mala zorra!,

un home viu mor perquè no té on caure viu,

si no és al mar,

on els nens, que ja diuen hòstia,

silvestrement pixen

davant Déu i les brigades municipals.

 

De L’Evangeli segons un de tants (1967).

Blai Bonet, L’evangeli segons un de tants. Els fets. Barcelona: Edicions 62: Ara, 2012. (Poetes del segle XX; 16)

Isidre Nonell, Gitanes del Somorrostro.

Isidre Nonell, Gitanes del Somorrostro.

Amb la poesia de Blai Bonet retrobo un dels poetes que guanyen actualitat i presència a mida que s’eixampla la mirada vers la poesia contemporània dels darrers cinquanta anys. Hi vaig arribar gràcies a la influència – i insistència – de dos poetes. De primer, Margalida Pons, que ha estat la veu i l’escriptura més tenaç en la seva interpretació i difusió. Després, Pau Vadell, del que n’és hereu directe.

L’evangeli segons un de tants, que va obtenir el Premi Carles Riba de 1956, és una obra que va produir un fort impacte en la poesia del moment degut al seu caràcter marcadament existencial, social i neorrealista.

El Somorrostro dels anys cinquanta

El Somorrostro dels anys cinquanta

He triat el poema “Somorrostro” perquè és un dels més clars exemples d’aquesta visió i perquè remet a un dels barris més característics de la Barcelona pobre i marginal. La seva memòria ha estat objecte d’escrits i filmacions; m’agrada deixar-ne constància després que hagi desaparegut engolit pel triomfalisme urbanístic de la Vila Olímpica i del Fòrum.

El Somorrostro va créixer al llarg de les darreres dècades del segle XIX i aquells darrers anys es va convertir en un dels indrets preferits pels pintors denominats “la Colla del Safrà” (per l’ús preferent de les tonalitats grogues i roges), en el que destacà Isidre Nonell. És Nonell qui pinta amb més força la gent i l’ambient del barri. Anys més tard la càmera en blanc i negre de Joan Colom va deixar testimoni del barri, de la seva gent i de les difícils condicions de vida, els mateixos temps en què Blai Bonet n’escrivia el poema. Des dels respectius llenguatges i creativitats, la visió de poetes i artistes ajuda a entendre el veïnatge i el món.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s