Home

big_18140

Ara que sabem que la moda no és tan efímera com els que la dicten ens volen fer creure i que qualsevol element és utilitzable per crear indumentàries sofisticades amb metàfores de tota mena, ens arriba una obra del fotògraf Toni Vidal (Menorca, 1934) en la que tot el que la ceba i la indumentària que en deriva metafòricament poden suggerir esdevé matèria poètica. Obra cuinada al foc lentíssim d’exposicions i de converses, el llibre arriba en ple hivern.

Partint de l’estructura fisològica de la ceba i sobreposant capes finíssimes, configurant formes alades i subtils, explorant tots els possibles angles de visió i jugant amb les tonalitats de la matèria i amb les possibilitats de la fotografia i de la impressió, Toni Vidal ha explorat múltiples possibilitats tècniques i visuals per tal de mostrar la bellesa d’un element tan terrenal, costumista, quotidià i aparentment prosaic com és la ceba. I, no content amb això, no satisfet amb haver-li descobert els secrets esfilagarsats de tels i capes, d’haver-la sostret de les delícies que el bon paladar sap apreciar després d’haver passat per l’art de la cuina, d’haver confirmat la dita popular de la indumentària d’abric – una capa i una altra i una altra -, li ha volgut atorgar la plena alenada lírica que tot objecte conté potencialment amb una crida a l’escriptura adreçada als poetes amics. Ho rebla el pròleg de Susanna Rafart, “L’hivern vindrà i durà vestits de ceba”: “Una ceba pot ser el principi del món: el seu moviment es desplaça centrípet, capa a capa, per definir l’espai mai no resolt que comprèn la vida física. Vestits secs, però vius, que donen la mesura d’un poema.

Mentre Montserrat Abelló se sent embolcallada per la vida, talment com els tels de ceba “olorosos i tendres que/ ara dreta a la cuina, / tallar no goso”, August Bover en transmuda el tel que “ha esdevingut vel / d’una ballarina” i Narcís Comadira en planteja “Quasi una endevinalla”: “Els gavatxos en fan sopa / i els catalans són de mi./ Sóc menja de gent de tropa / i qui em remuga és poc fi.” Maria Mercè Marçal hi entreveu “esquinçalls/ de flor d’aram / secreta”; per a Josep Palau i Fabre la ceba és “Rosa colgada”; per a Jordi Sarsanedas, “un joc entre els dits de l’aurora”; per a Àngel Mifsud, “Tot és ara un desig: / màgia punyent, sobtada, / del vestit sempre subtil i escàs.”  Els poetes ja citats juntament amb Joan Brossa, Jesús Cobo, José Corredor-Matheos, Ricard Creus, Anna Crowe, Miquel Desclot, Rosa Fabregat, Yael Langella, Toni Moll Camps, Ferran Pauner, Joan Perucho, Helena Planasbasarda, Rabie Quellal, Susanna Rafart, Rea Rinioti, Montserrat Rodés, Benet Rossell, Jean Serra, Sonya Torres Planells i Pere Xera mostren  les múltiples transformacions líriques de vels i escorces que, en una desfilada final, l’artista ens ofereix en una visió de conjunt on el blanc,el gris, el negre i tots els colors de l’ambre i de l’aram reblen la màgia de la matèria terrestre.

De fa anys Toni Vidal ha consolidat la una llarga, perllongada i exitosa carrera com a fotògraf i artista. Els retrats, la natura, els paisatges – la seva Menorca- i les exposicions temàtiques que ha anat desenvolupant el van confirmar ja fa temps com a un dels artistes més característics del domini de la càmara. L’esguard en l’esguard. Existeix, a més, una relació molt especial amb Sitges, perquè Vidal és l’autor d’un dels cartells turístics  més apreciats on, sense renunciar al necessari reclam, hi posa tota la sensibilitat i mediterraneitat que batega entre el cor i l’ull de la càmara. Em refereixo al cartell de la galeria de Maricel de Mar, amb l’escultura de Joan Rebull, Dona ajaguda i la mar al fons encarregat pel Departament de Comerç i Turisme i editat el 1983. El cartell va fer fortuna i, encara ara, constitueix una de les icones que millor defineix els nostres museus i el que hauria de ser una projecció de Sitges amb voluntat d’excel.lència. 

Fotografia de Toni Vidal (1983)

Fotografia de Toni Vidal (1983)

Vestits de ceba serà presentat aquest proper dissabte, 12 de gener, a les 19 hores, a l’Espai Cultural Pere Stämpfli en un acte organitzat conjuntament pel Grup d’Estudis Sitgetans i Òmnium Cultural del Garraf.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s