Home

El logo de l'Any Espriu

El logo de l’Any Espriu

El Palau de la Música ha acollit l’obertura de l’Any Espriu el dimecres al vespre amb les concessions protocolàries de rigor i un tast – només un tast – del que és el més important: l’obra d’Espriu, poesia i prosa. S’anuncia que es vol un any cultural, cívic i participatiu i, se suposa, literari, poètic. Miquel de Palol ha presentat el personatge amb una glosa, ben argumentada i ben escrita, que oferia el ventall de possibilitats de lectures de l’obra espriuana, del poeta cívic al metafísic, del prosista expressionista al dramaturg experimental. És aquest l’autètic atractiu de la comemoració: la descoberta pel personatge pels camins de la lectura, un fet que constitueix, a més, l’ideal de tot escriptor.

"He mirat aquesta terra" interpretada per Sílvia Pérez  Cruz i Toti Soler

“He mirat aquesta terra” interpretada per Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler

De l’acte inaugural, al Palau de la Música em quedo amb la sobèrbia actuació de Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler interpretant He mirat aquesta terra, amb música de Raimon, emocionant fins a l’esglai, i amb el Va pensiero de l’òpera Nabucco, de Verdi – un dels passatges operístics més colpidors que, posat en escena al Palau de la Música, evoca l’Espriu especialista en història antiga i el paralel.lisme entre els pobles jueu i català en el que el poeta i l’escriptor sovint s’inspira. La Primera història d’Ester és una refosa d’aquest paralel.lisme sota la forma de farsa per a titelles que intercalen la narració bíblica amb els protagonistes de la Sinera espriuana. Em quedo, també, amb un efecte extraliterari però que m’ha semblat de cabdal, com és la intervenció de Xavier Trias, alcalde de Lavínia /Barcelona. Més que pel seu missatge, perquè la seva presència i implicació en l’Any Espriu denota que Barcelona ha decidi obertament exercir de capital de Catalunya. Sinera, Lavínia, i altres viles i ciutats implicades biogràficament amb l’escripor, com principalment Santa Coloma de Farners, poble natal d’Espriu. I també em quedo amb el càlid aplaudiment dedicat al president de la Generalitat Artur Mas el dia en què el Parlament de Catalunya ha aprovat la declaració de sobirania i la seva confessió d’haver estat alumne d’aquella dona sàvia que va ser Amàlia Tineo

raimon-espriu-poesia-cantada-portada-1

Però hi he trobat a faltar, i molt, a Raimon dalt de l’escenari; avui formava part del públic convidat i érem molts els que ens preguntàvem per quin motiu, perquè la poesia d’Espriu ha arribat en gran part a través de les cançons de Raimon, que n’ha polsat i n’ha transmès com ningú la intensitat cívica i l’existencial i la metafísica. 

imgres-4

L’Any Espriu arrenca bé per un altre fet com és l’aparició de la biografia Espriu, transparent, d’Agustí Pons, que li ha costat tres anys de redacció.  “Sóc un home sense biografia”, havia asseverat l’escriptor el 1984. Les més de set-centes pàgines que ha escrit Agustí Pons ho desmenteixen rotundament.

Joan-Pere Viladecans a l'exposició "Sinera". Fot. El Punt-Avui (2013)

Joan-Pere Viladecans a l’exposició “Sinera”. Fot. El Punt-Avui (2013)

I, juntament amb les lletres, les arts plàstiques, com l’exposició de Joan-Pere Viladecans instal.lada a la Galeria de la Ciutat. Mentrestant, el calendari de l’Any Espriu s’anirà omplint de dates i activitats arreu del país, tal com va passar amb l’Any Verdaguer i l’Any Maragall, dues de les commemoracions més exteses pel territori del país per les activitats que van originar. El mateix succeirà amb Espriu, i aquest vespre inagural ja circulaven iniciatives.

imgres-3

De fet, l’Any Espriu fa dies que l’he començat. Ho he fet escoltant les Cançons de la Roda del Temps (1966), on Raimon posa música als poemes de El caminant i el mur – dient-me als matins “Desperta, és un nou dia…”-, rellegint aquest llibre i Cementiri de Sinera, i les narracions – on m’agrada trobar-hi el deix expressionista i sovint esqueixat i burleta. Vaig seguir amb ganes l’enquesta que la setmana passada, a manera de preludi, el diari ARA va adreçar als poetes i vaig constatar que som on érem: que si Espriu poeta, que si Espriu narrador; que si poeta de segona, que si poeta nacional. Tant és: constato un fet prou important i és que Espriu ja ha passat l’etapa del purgatori on van a parar tots, o gairebé tots, els artistes i escriptors els anys més immediats a la sea mort, l’ha superada i torna amb tota la càrrega de la seva força poètica. Se’ls deixa de llegir, se’n deixa de parlar i malhauradament m’hi ha que ja no es recuperen. L’Any Espriu que tot just comença marca l’inici de la seva recuperació, esperem que ja per sempre. 

One thought on “Any Espriu: l’obertura (Espriuana, 1)

  1. Sembla una bona ocasió de (re)llegir l’obra de l’Espriu, tot i que d’ocasions mai no me n’han faltat, perquè no s’han d’esperar les efemèrides ni les commemoracions institucionals si ens vaga de llegir els autors que més ens agraden.

    Quan hauran passat els fastos de l'”Any Espriu” continuaré llegint l’Espriu, que bé s’ho val.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s