Home

L1060191

“Com més enemics té un home, més gent anirà al seu enterrament.”

Santiago Rusiñol, Maximes i mals pensaments, XXX

En data recent ha tingut lloc el trasllat de la carrossa funerària que va acompanyar les restes de personatges com Enric Prat de la Riba i Santiago Rusiñol al seu darrer destí. El de la carrossa també és el seu darrer destí, que no és altre que el de la Col.lecció de Carruatges Funeraris de la ciutat de Barcelona.  Situada a l’entrada del Cementiri de Montjuïc,  és una col.lecció única a Europa, dedicada a mostrar el ritual del comiat al llarg del segles XVIII, XIX fins a meitats del segle XX i la seva representació entre les classes socials de la ciutat. La pompa del seguici s’organitzava segons la posició social de la persona finada: més o menys cavalls, més o menys guarnició, més o menys capellans i escolans, més o menys o cap autoritat i la corrua de familiars, amics, coneguts i saludats, i oooofins i tot de passavolants que s’hi afegien. N’hi havia que eren autèntiques manifestacions de dol; les cròniques parlen dels enterraments de mossèn Jacint Verdaguer (1902) i de Santiago Rusiñol (1931) com a esdeveniments que van marcar època. El de Rusiñol es mostra als panells explicatius del museu com a exemple d’un comiat sentit i multitudinari. 

L1060156

La instal.lació, fruit d’un acurat projecte museogràfic, mostra un conjunt de vehicles funeraris utilitzats durant més d’un segle llarg, des dels cotxes de cavalls fins el motor. S’hi compten tretze carrosses fúnebres, sis carruatges d’acompanyament i tres cotxes a motor. Les carrosses tenen denominació i classificació: la carrossa Gran Dumont, la Imperial – que el 1986 va viatjar a Madrid per acompanyar el darrer viatge del viejo professor Enrique Tierno Galván -, la Gòtica i l’Estufa, que és la d’en Prat i d’en Rusiñol.

DSC_0830 - Version 2

Tots dos personatges van tenir la gentilesa d’assistir a l’entrada de l’Estufa al museu. L’acompanyaven còmodament asseguts a un dels carruatges juntament amb tres senyores degudament endolades. La comitiva va sortir de la seu de Cementiris de Barcelona escortat per la guàrdia urbana motoritzada; l’Estufa anava  tirada per quatre cavalls negres ben guarnits i el carruatge d’acompanyament, descobert, deixava veure els personatges que traslladava amb la deguda cara de circumstàncies. Qui va tenir ocasió de veure-ho pel Passeig de Colom o per la Ronda Litoral ho deurà recordar com un dels passatges més inèdits del trànsit de Barcelona. A l’arribada a Montjuïc la comitiva fúnebre va ser rebuda a cop de timbal i saludada pels regidors Jaume Ciurana i Joan Puigdollers, juntament amb del director del museu  altres autoritats i un públic de dos centenars de persones. 

 86

Com que es tractava d’un escriptor popular com Rusiñol en els parlaments es va recordar la importància de la decisió d’Enric Prat de la Riba, primer president de la  Mancomunitat de Catalunya, en l’aprovació de les Normes ortogràfiques de la llengua catalana, elaborades per Pompeu Fabra per a l’Institut d’Estudis Catalans ara fa justament cent anys, i que l’artista va adoptar de la manera més natural i eficaç. I com que Rusiñol havia parlat de la mort en diversos dels seus escrits, es van llegir alguns passatges del capítol dedicat  “A la Mort”, del llibre Oracions (1897), que finalitza: 

“La mort viu pertot arreu i l’oració l’acompanya, i, escoltant amb l’esperit, sobre el món se senten dos sorolls sords: el soroll sec dels cossos que van caient, i la remor misteriosa de les pregàries que s’alcen entre l’oreig de les ales que s’estenen emprenent la gran volada.”

Perquè no fos tan líricament trist, es va acabar amb algunes de les màximes i mals pensaments que són el resum del que en díríem la vida amarga parafrasejant un dels títols de Josep Pla, com aquella que diu: “Aquell a quin fan un homenatge ja pot preparar-se el nínxol.” Com que no es tractava d’això, sinó de donar entrada a la magnificent Estufa, es va brindar amb cava, es va seguir amb la visita guiada a la col.lecció, i tots contents. 

20130202_132226

Els socis L’Arca de Noé van col.laborar brillantment a la celebració amb una de les principals aportacions: Santiago Rusiñol i Enric Prat de la Riba, àlies, respectivament, del Gripau i la Fura. El Periquito va actuar de mestre de cerimònies acompanyat del president de l’associació, el Gran Danès, i diversos membres de tan honorable entitat hi van fer acte de presència, com el nostrat Ós Bru. Com a col.laboradora externa em van proposar la tria i lectura dels textos i a fe que hi vaig disfrutar. Sobretot quan vaig veure en Rusiñol en carn i óssos;  me l’anava mirant amb uns ulls com unes taronges ja que mai no havia vist un doble tan clavat a gairebé cent anys de distància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s