Home
J. V. Foix escrivint a màquina...

J. V. Foix escrivint a màquina…

Vivim mentre algú ens recorda, i els escriptors, a més, viuen mentre hi ha qui es preocupa de mantenir-los d’actualitat. En el cas de J. V. Foix l’actualitat és permanent. Ja ha passat pels preceptius – i excessius! – anys de purgatori, i es tracti de la prosa poètica, la poesia, l’assaig o el periodisme, continua essent inabastable. Amb motiu dels vint-i-cinc anys de seva mort, la Fundació J. V. Foix va obrir el bloc J. V. Foix periodista el gener de 2012 i durant un any ha estat penjant-hi cada setmana un article dels que l’escriptor va publicar a La Publicitat entre 1932 i 1936. Com succeeix amb tots els clàssics, en J. V. Foix sempre hi trobem algun passatge que ens arravata, ens corprèn, ens fa somriure o ens aboca literalment a la més candent actualitat. Com l’article d’aquest setmana, que va de toros, un dels problemes endèmics d’incivisme i crueltat.

TOROS A CERVERA!

No fa gaires dies, a Manresa, van estrenar una pla­za. És la segona o tercera vegada que els nyèbits més o menys entonats d’aquella ciutat tenen ocasió de de­mostrar que són capaços de pertorbar el recobrament del Bages tot oposant-hi una flamenquització dels costums. Recordem, de molt jovenets, l’aspecte de la vetus­ta ciutat fabril una tarda de corrida: Alguns nois de casa bona, inútils per a cap causa noble, cobrien la testa amb un cordovès i feien pràctiques d’inèpcia pel passeig de Pere III tot intentant de cavalcar un cavall estantís al qual no revifaven ni els pirops que els genets llançaven a quatre damisel·les prou frívoles per a creure que una pinta de dos pams i una mantellina encrestada les elevava de rang, ni els manats de garrofes que, lligats amb cinta oficial, els mostraven des de la terrassa de «la Gàbia» els futurs socis del PUP.

Suposem que, tot i que —per amagar llur indiferèn­cia ciutadana— els tauròmacs manresans han redactat, segons diuen, els programes de les corridas en català, el «flamenquisme» manresà d’avui és tan atrotinat com els atuells d’alguns vetaires.

Teníem, dies passats, el propòsit de remarcar la «coin­cidència» de l’aprovació de l’Estatut amb aquesta repre­sa dels «toros» en una ciutat on tan poc escauen com Manresa. Ens van dir, però, que el negoci aniria prou malament per a l’empresari —amb l’acontentament de molts que ho celebraran— i que, al capdavall, haurien de plegar toros, toreros i els capsigranys que els aproven. Acaben, però, de donar-nos una nova que fa lleu el nostre comentari: a Cervera, la històrica ciutat segarrenca, anuncien també unes corridas de toros per a aquests dies. A Cervera els «toros» no són, que jo sàpiga, cap costum establert anys fa com a Cardona, Vic, Ripoll, Olot o Figueres. A Cervera els «toros» hi són d’importació recentíssima, i el propòsit de celebrar-hi corrida coincideix amb l’aprovació de l’Estatut. A Cervera hi ha ciutadans de coratjosa història, vells republicans pimargallistes ananty, salmeronistes en 1906 i catalanistes avui que se’ns han acostat per mostrar llur disconformitat amb el propòsit d’alguns incauts, acabdillats per algun patxec i algun botifler rancorós, de renovar precisament ara un intent fracassat: acostumar la gent de la Segarra, austera i arre­luda, al flamenquisme tauròmac. En protesten com a federals i ens ensenyen uns texts de Pi i Margall nobles, i actuals. A Cervera hi ha també una joventut renovada i renovadora, que creu que la celebració en aquella ciutat d’una corrida de toros és una ofensa a la moral del país que tant s’ha esforçat per reivindicar la seva fidelitat a la causa posada en entredit històric. Un grup de joves cer­verins diuen en visitar-nos: «A l’estigma de la Universitat en aquests moments decisius hi ha qui hi vol afegir el de les corridas. No passaran… »
No passaran! No; a Cervera no s’ha de córrer el bou perquè precisament ha arribat l’hora de restaurar l’au­tèntic i d’adaptar-se a l’ideal que en el cor i en la vo­luntat s’han forjat els patriotes de tots temps. Una ma­nera de restablir és evitar, per a la formació de les noves Generacions, tota defallença.
No s’han de celebrar «toros» a Cervera ni a Manresa. La gent de Figueres, d’Olot, de Vic, de Ripoll i de Cardona, hauran d’avesar-se a pensar en anys venidors que per la festa major no hi haurà corrida. A Barcelona, els veïns de la plaça d’Espanya i de la «Monumental» veuran bastir, a l’indret on hi ha avui les plazas que re­corden els segles de pobresa material i espiritual del país, escoles i gimnasos.

(La Publicitat, 24.IX.1932)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s