Home

 

Rosa Leveroni, poeta, a la cambra pròpia (1936)

Rosa Leveroni, poeta, a la cambra pròpia (1936)

Aquesta és la imatge d’una escriptora de vint-i-sis anys, somrient i segura de si mateixa. D’una dona de lletres  que vol fixar la seva imatge fent el que sent que vol fer i ha de fer, que és escriure. Per construir-se la cambra pròpia adquireix un escriptori i una làmpara el 1936 i en conserva acuradament les factures: aquests són els fets materials. L’important, però, és la seva voluntat d’escriure, i de viure, la seva voluntat. Va decidir el seu destí lluny del negoci familiar que la converteix en una noia de família benestant que al final de l’etapa de formació es pot permetre triar. Ho fa atreta per l’univers del coneixement que albira a l’Escola de Bibliotecàries i que la converteix en una dona professional, moderna i lliure. Per això el 1936 es compra la taula i la lampareta (275 pessetes en total) a manera de cambra pròpia i així guanya l’espai íntim per a la plenitud de la vida interior, una vida que fa que declari que “l’amor sense literatura no és res”. Sap que necessita l’un i l’altra perquè són els vasos comunicants d’una mateixa passió que viu amb plenitud i intensitat en tots els seus matisos i clarobscurs. I sap, també, que és escriptora. Que la imatge que crea per fer realitat visible el personatge que ja és l’ajuda en la consolidació del jo literari, aquesta identitat poètica que amb amor i amb enyor va teixint per dintre i per fora de la pell d’una dona poeta, moderna, lliure i professional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s