Home

 

Rosa Leverini, anys quaranta

Rosa Leverini, anys quaranta

La primavera de 1946 Rosa Leveroni anota als Quaderns íntims els seus motius d’escriptora:

 “Mai he sentit la pruïja -humiliat, orgull?- d’ésser immortal ni d’ocupar cap ratlla en els manuals de literatura. Si he escrit i escric encara versos és per una pura necessitat interior (…) I crec que això té molt poc interès pels altres. i sols pel meu goig sento orgull per la feina ben feta. No sento cap recança, per tant, d’escriure en una llengua que potser està destinada a morir i sé, a més, que no puc escriure en cap d’altra; ni m’interessa. Però haig d’afinar més en la sinceritat. He escrit per una pura necessitat interior, però sempre per a fer patent a un altre el meu jo. Un cop aconseguit això, necessitat immediata, urgent i dolcíssima, per què ha de preocupar-me la immortalitat?”

Ho vaig recordar, i llegir, ahir al vespre en la conferència sobre Rosa Leveroni, poeta, a Lloret de Mar. A fora plovisquejava i la mar era fosca i freda.

 

Rosa Leveroni Lloret

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s