Home

Vincles. Fot. Frèia Berg (2010)

Vincles. Fot. Frèia Berg (2010)

Pot ser cosa dels ulls,

però puja del fons,

inesperadament,

cap a lligar-nos més.

Vida que es fa cap a més vida,

sense excessos de fe.

 

Altres ho juguen tot

a un il.lusori guany.

Nosaltres esperem. ¿Cap on anem?

Som instruments d’alguna força

que ens té a les mans,

lliurant-nos l’un a l’altre,

guardant-nos l’un de l’altre.

 

Joan Vinyoli, “Vincles”. Tot és ara i res.

Tot és ara i res. Encara les paraules. Ara que és tard. Barcelona: Edicions 62, 2013. (Poetes del segle XX; 24).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s