Home

 

Antonio Machado

Antonio Machado

Una de les imatges que de fa temps han entrat a formar part de meu imaginari de l’exili és la del pas de la ratlla el gener de 1939. Els protagonistes són Carles Riba amb la muller i els fills, i Antoni Machado amb la seva mare i el seu germà José amb la muller, juntament amb altres persones del mei cultural amb qui han fugit de Barcelona: Joaquim Xirau, filòsof, o Josep Pous i Pagès, escriptor i president de la Institucio de les Lletres Catalanes. Tots dos poetes, tan diferents entre ells i lleials ambdós als seus principis, porten incorporada la tragèdia col.lectiva a la circumstància personal. Han passat mesos de tota mena de dificultats i d’incerteses, com les de la una població civil desfeta al front i a la rereguarda que, amb l’avenç implacable de les tropes franquistes triomfadores se sent perseguida – ho és!- i opta per fugir. La gran culpa de tots dos poetes és la haver estat fidels a la legalitat del govern de Catalunya l’un, treballant fins el darrer moment en la seva professió d’acadèmic i home de lletres, i a la República espanyola l’altre com un dels seus intel.lectuals i poetes més compromesos. La pluja, el fret i la neu d’un gener inclement acompanyen la corrua de l’exili català i espanyol que creua la frontera per on pot; un llarg camí vorejat de tota mena d’estris, armes i pertinences que soldats i població van abandonant per fer el pas menys feixuc i anar cobrant les forces que escassegen.

D’un temps ençà he anat devorant els testimonis d’exilis, coneguts i anònims, tots empeltats d’un dramatisme implacable i resignat, perquè la tragèdia de l’exili és tan profunda com anorreadora. Molts d’ells aniran a parar als camps de concentració instal.lats a les platges glaçades de Sant Ciprià, Argelers i el Voló; altres intentaran arribar a Tolosa del Llenguadoc o a París previ pas pels tancats vora les petites poblacions frontereres. Són llibres que configuren un particular tipus de memorialística del país i que signifiquen més que literatura de gènere. Els he recordat recentment, setanta quatre anys més tard, perquè ni la poesia ni la memòria no tenen topall.

 Riba i Machado van compartir tragèdia,  penúries, temors i records. Dies abans, en un dels pocs moments de repòs, Riba ha lliurat a Machado una breu poema escrit mesos enrere amb una sentida dedicatòria: “Con admiración y afecto, en la esperanza común que aún nos alienta. A Don Antonio Machado, su fiel amigo Carles Riba“. El poema serà incorporat el 1942 a les Elegies de Bierville:

Tristes banderes 

del crepuscle! Contra elles 

sóc porpra viva. 

Seré un cor dins la fosca; 

porpra de nou amb l’alba. 

 Sigui perquè s’han complert setanta-quatre anys de la mort de Machado a la vila marinera de Cotlliure, perquè aquella tomba ha estat i és el símbol d’una guerra perduda, perquè el 1939 també es va perdre la guerra de  les idees de llibertat i de progrès en la derrota final del regeneracionisme espanyol, que Machado encarnava com pocs, retornen els versos del poeta sempiternament reprentatius dels conflictes de   totes dues Espanyes. Des de les invocacions a la Castella atàvica: “Castilla miserable, ayer dominadora / envuelta en sus andrajos desprecia cuánto ignora”, “A orillas del Duero”, Campos de Castilla (1907-1917) fins les cobles dels Proverbios y cantares  plenament aplicables a aquestes dècades infames  del segle XXI:

Ya hay un español que quiere

vivir y a vivir empieza,

entre una España que muere

y otra España que bosteza.

 

Españolito que vienes

al mundo te guarde Dios.

una de las dos Españas

ha de helarte el corazón.

Vell, trist i malalt, Machado va morir en terra nordcatalana un vint-i-dos de febrer després d’haver creuat la frontera a peu una nit de pluja i tramuntanada. Encara va tenir temps d’anotar un primer vers del poema que ja no va tenir temps d’escriure, mirant enrere per retrobar el paisatge i dels records. Un vers que va llegar com a testament involuntari amb l’esguard obert a la claredat i l’esperança:

Estos días azules y este sol de la infancia”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s