Home

imgres-2

Un jurat independent i de pedra picada que creu en la literatura i un cúmul d’escriptors que des de fa quaranta nou anys confirmen la qualitat de la literatura i del sistema literari català són la clau de l’èxit i del respecte que fins avui han gaudit els premis Recvll. Instaurats el 1965 com a Premi de Narrativa, el 1968 s’hi va afegir la poesia; el 1983 el teatre; el 1994 el periodisme i el 1997 el de retrat literari. Va quedar pel camí el premi d’assaig, i a partir de l’any vinent s’hi incorporarà el de literatura infantil. La nomenclatura dels premis ha estat sempre vinculada a escritors i gent de lletres i cultura blanencs, encapçalats per Joaquim Ruyra, amb Pere Puig i Llença, Benet Ribas (home que en va ser ànima i puntal de per vida), Francesc Ribas i Carreras, Maria Ribas, Josep Ametller, Salvador Reynaldos, Rafael Cornellà i Joaquim Abril, molts d’ells vinculats a la revista literària que dóna el nom genèric als premis.

Els esgrafiats de l'ermita de L'Esperança

Els esgrafiats de l’ermita de L’Esperança

Recvll, amb la u transformada en aquesta ve baixa d’arrel i vocació llatinitzant, va ser la revista fundada al Blanes de 1920 per un grup de joves blanencs d’orientació catalanista i democristiana, cosa que explica les vicissituds que va patir per aquesta doble condició. El 1936 la redacció va ser assaltada pels anarquistes, que es van endur la biblioteca i els arxius, i la revista va emmudir per un seguit d’anys. Passada la guerra civil el franquisme hi va posar totes les dificultats possibles i fins 1949 no va reaparèixer amb un fort control de la censura tant pel que fa al contingut com les activitats culturals que organitzava. Els Premis Recvll van neixer en aquest context, i fins la recuperació de les institucions catalanes d’autogovern el clima que s’hi respirava era de resistència i d’una forta convicció catalanista, cosa que, d’altra banda, no va hipotecar en cap moment la qualitat dels premis atorgats.

Vista aèria de Blanes, on s'atorguen els premis Recvll

En quaranta-nou anys s’hi han vist desfilar guardonats procedents de tots els àmbits dels Països Catalans que actualment formen part del cànon de la literatura catalana contemporània, escritors consolidats i joves que hi aposten perquè creuen en el valor i el prestigi que els premis representen. Joaquim Carbó, Ramon Folch i Camarasa, Montserrat Roig, Carme Riera, Anna Murià, Jaume Cabré, Francesc Parcerisas, Alfred Badia, Carme Arnau, Jaume Pomar, Ramon Pinyol i Balasch, David Jou, Gaspar Jaén, Josep-Ramon Bach, Agustí Pons, Francesc-Marc Àlvaro, Marçal Sintes, Ramon Erra, Ernest Farrés, Gerard Bagué, Oriol Izquierdo, Jaume Subirana, J. M. Fonalleras, Margarida Casacuberta, Vicenç Llorca, Francesca Bartrina, Montserrat Bacardí, Jordi Llavina, Sílvia Soler, Joan Cavallé, Maria Mercè Roca, Gemma Lienas, Josep-Francesc Delgado, Jaume Benavente, Joan Pinyol, Alexandre Ballester, Manel Guitar, Alba Dalmau, Rodolfo del Hoyo, Hèctor Bofill, Lluís Freixas, Laia Noguera, Mireia Vidal-Conte, Anna Ballbona, David Jiménez Cot i Lucia Pietrelli són alguns, només alguns dels que han contribuït al prestigi dels premis. Els sitgetans també hi hem estat presents, fins enguany mateix: David Jou va guanyar el premi de poesia; J. A. Corella el de periodisme; qui signa aquest Marge Llarg el d’assaig i el de poesia i enguany Joan Duran i Ferrer ha esdevingut el flamant i admirat guanyador del 49è Premi de Poesia Recvll.

Joan Roig  Soler, "Carrer de Blanes", (s. XIX)

Joan Roig Soler, “Carrer de Blanes”, (s. XIX)

Era un gener fred i plujós de 1976 quan vaig passejar vora la mar de Blanes i Sa Palomera abans d’entrar en un restaurant dels de tota la vida amb prou aforament per encabir-hi el centenar llarg de persones que s’hi aplegaven per celebrar la trobada anual dels Premis. Era una platja llarga on dècades abans l’habitaven les barques i els mariners que havien inspirat algunes de les millors pàgines de Joaquim Ruyra – aquell conte dels corders, que és d’antologia, com El rem de trenta-quatre! Una platja i un poble on s’havia arrecerat Joan Roig i Soler convertint-lo, com feia també amb Sitges, en un dels seus escenaris preferits per pintar un paisatge i una forma de vida dels que avui ja no en queda més que el record. Aquell dinar va ser vaig conèixer Jordi Pujol i d’on vaig marxar-ne amb el primer mapa dels Països Catalans, i alguns llibres. Va ser una descoberta i un món que, avui mateix tampoc ja no hi és però m’ha quedat molt. Per als de Recvll era un capítol més però per a mi va ser la revelació d’una determinada manera de construir país, d’una banda, i de viure i creure en la literatura d’altra – que no són pas incompatibles.

url-4

Passejant-hi fa uns dies mirava amb un cert horror la façana marítima i el passeig transformat, la invasió de ciment perpetrada en indrets que creia impensables, i vaig constatar la pèrdua del paisatge i de la seva memòria. Sort que ens l’han salvat els artistes i els escriptors. I, en canvi, la festa va ser lluïda com cada any perquè el que és canviant, i creix, i guanya sempre la partida és la literatura i la voluntat dels qui la fan possible. L’any que ve, que celebrarem mig segle dels Premis Recvll, farem festa grossa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s