Home

 

"Ja sóc l'ona...". Fot. Frèia Berg, març 2013

“Ja sóc l’ona…”. Fot. Frèia Berg, març 2013

 

XI

– Oh després de l’amor, necessito la mar, el vaivé de

       l’onada, l’aigua de sol i moviment!

Adéu, però no adéu! Me’n vaig i no me’n vaig. El sol juga

      amb espases i gavines.

Adéu! Ja sóc de l’ona, d’un altre bes immens i del ruixim

      salobre…

Oh, jo sola i el mar! Gira, gira la llum com una vella folla!

Sota l’ona, un moment, jo seré clandestina cap a noves

      naixences,

quan el vent em rebrà amb la seva ala tèbia,

Brillo, brillo de tu! Sento dins, en ma boca, el desig de la

     mar.

Oh, la mar, al migdia, la mar fa sentor d’home!

Adéu, però no adéu… Et recordo en l’escuma!

Agustí Bartra, Ecce Homo. L’home Auroral. Edició revisada per Sam D. Abrams.  Barcelona: Ed. 62, 2013. (Poetes del segle XX; 27)

Versos de diumenge llegits i copiats al meu blog el dilluns. Fa pocs dies en Sam Abrams m’escrivia per donar-me la bona nova de l’aparició d’aquest llibre d’Agustí Bartra a la col.lecció dels Poetes del segle XX. Ha fet de curador, i m’assegura que no pararà fins que tot Bartra estigui recuperat del tot – i jo n’estic segura. Li he d’agrair, entre altres coses, la seva insistència, perquè sense en Sam Abrams jo no seria tan bartriana com sóc. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s