Home

fulleto-complet

La celebració del Dia Mundial de la Poesia ha creat la tradició, dins de les lletres catalanes, d’un poema escrit expressament per a celebrar aquest esdeveniment que des de la Institució de les Lletres Catalanes s’encarrega a algú de l’ofici. Josep Piera, Jordi Pàmias, Marta Pessarrodona, Narcís Comadira i Ponç Pons han estat alguns dels que en anys anteriors ens han ofert la respectiva construcció poètica. Des de la ILC s’ha promogut, a més, la traducció del poema de la diada en totes les llengües possibles, i les versions que n’han sorgit s’han penjat a internet per donar testimoni de fins a on cada any ha arribat la veu poètica en llengua catalana. 

L’autora del poema d’enguany és una personalitat que des de les Terres de l’Ebre on ha transcorregut la seva vida. Zoraida Burgos i Mateu (1933) ha esta bibliotecària de professió i forma part de la generació poètica dels anys trenta. El fet de no formar part de cap elit capitalina ha comportat que la seva obra, com la dels seus companys de generació – Gerard Vergés, Jesús Massip – no hagi estat degudament reconeguda ni degudament representada a manuals i antologies, però aquest fet no lleva ni un bri de la qualitat poètica que la caracteritza. Només la veu és el poema que ha escrit per a la commemoració d’enguany; ha estat traduït profusament i profusament present al llarg d’aquests dies a través dels mitjans, impresos i electrònics. En ell, la poeta hi referma la seva creença en els valors de la poesia, identificada en la veu que la transmet: 

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.

Serem molts els poetes que al llarg d’aquesta setmana i als voltans del dia 21, que és el Dia Mundial de la Poesia, llegirem en veu alta el poema de Zoraida Burgos i l’acompanyarem amb els nostres.

TARGETO sitges

A Sitges, com ja va essent tradició, ho farem des de La Cava del Retiro el proper diumenge dia 24 de març a dos quarts de vuit del vespre. Aquest mateix setmanari en porta la notícia, amb els noms dels que hi intervindran, que sempre seran uns quants més. Celebrarem la diada llegit poemes i presentant el segon número de POETARI. Revista catalana de poesia, publicada per tal de mantenir la creativitat i la crítica, la informació i l’assaig, la traducció poètica i la mostra de com i què escriuen els poetes dels nostres dies. I si algú ens demana, per enèssima vegada, perquè serveix la poesia, com Zoraida Burgos desgranarem les seves virtuts i qualitats que, en summa, desvetllen somnis i arrelen l’instant atorgant-li patent d’eternitat, travessen  el temps i l’espai i fa diana al cor dels humans perquè cadascú la senti a la seva manera. Perquè sempre hi ha un instant poètic per a  cadascú: només cal estar-hi atent i amatent.

Salut i poesia per a cada dia de l’any!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s