Home

Picasso, L'abraçada (1900) Museu Puixkin, Moscú

Picasso, L’abraçada (1900). Museu Puxkin, Moscú

La carn vol carn

Ausiàs March

 

“No hi havia a València dos amants com nosaltres. 

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.  
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.  
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.  
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor  
i rodolem per terra entre abraços i besos. 
No comprenem l’amor com un costum amable  
com un costum pacífic de compliment i teles  
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).  
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,  
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.  
Jo desitjava, a voltes, un amor educat  
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,  
ara un muscle i després el peçó d’una orella. 
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,  
i tenim l’enyorança amarga de la terra,  
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.  
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.  
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.  
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.  
Després, tombats en terra de qualsevol manera,  
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,  
que no estem en l’edat, i tot això i allò. 

No hi havia a València dos amants com nosaltres,  
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.” 

 

A 27 de març de 2013, a vint anys de la mort de Vicent Andrés Estellés,  per recordar-lo i tornar-lo a llegir no calen efemèrides. Però, si n’hi ha, és per celebrar-lo amb el que més ens agrada. Com que no els puc triar tots (“…A mamar tots els versos!”, exclama contundent, tant de parlar del desig), he copiat un dels millors poemes de la poesia catalana del segle, procedent del Llibre de Meravelles (1971).  La primera edició era de cobertes de color blau i en una etiqueta blanca, com si d’un folre es tractés, hi havia el nom de l’autor i del títol; he perdut el compte de les edicions que de llavors fins avui s’han publicat. L’autor és un clàssic i el llibre, també.

Picasso, L'abraçada (1900), Museu Picasso, Barcelona. Versió íntegra del quadre..

Picasso, L’abraçada (1900). Museu Picasso, Barcelona. Versió íntegra del quadre

I com que l’he citat, en copio un altre de torna:

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el deig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!
(Vicent Andrés Estellés)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s