Home

Ann Veronica Janssens, Purple Turquoise, 2006, Lampes halogène, filtre de couleur dichroïque, tripode, Paris, Kamel Mennour © A. V. Janssens, Adagp, Paris, 2013 / Photo avec l'amabilité de Air de Paris, Galerie Micheline Szwajcer & Kamel Mennour, Paris

Ann Veronica Janssens, Purple Turquoise, 2006, Lampes halogène, filtre de couleur dichroïque, tripode, Paris, Kamel Mennour © A. V. Janssens, Adagp, Paris, 2013 / Photo avec l’amabilité de Air de Paris, Galerie Micheline Szwajcer & Kamel Mennour, Paris

“L’única cosa estable és el moviment, arreu i per sempre”

Jean Tinguely

Quatre mil metres quadrats i cent cinquanta artistes organitzats conceptualment per Serge Lamoine configuren l’exposició de la temporada de primavera del Grand Palais de Paris. Dyamo. Un segle de moviment i llum en l’art 1913-2013 és la denominació d’una mostra espectacular que té com a objectiu fer evident que la combinatòria entre la llum i el moviment han engendrat estètiques i corrents de l’art contemporani des de la primera dècada del segle vint, als que l’abstracció ha contribuït a definir i evolucionar. La recerca dels artistes, la pluralitat de llenguatges i suports, l’espectacularitat de les instal.lacions, els formats de les obres, l’experimentació – no només la de l’artista, sinó també la del públic – el decorativisme i una circulació tutelada amb discreció i eficàcia amb els necessaris espais per a la contemplació i, si s’escau, el descans, són alguns dels elements que fan que Dynamo esdevingui una de les exposicions de l’any en el panorama artístic europeu.

Keith Sonnier, Mirror Act, 1969-2013 Miroirs, tubes fluorescents, lumière noire 210 × 210 cm (chaque), Collection de l'artiste, avec l’amabilité de la JGM Galerie, Paris © Keith Sonnier, Adagp, Paris, 2013 / Photo Ace Gallery, Los Angeles

Keith Sonnier, Mirror Act, 1969-2013 Miroirs, tubes fluorescents, lumière noire 210 × 210 cm (chaque), Collection de l’artiste, avec l’amabilité de la JGM Galerie, Paris © Keith Sonnier, Adagp, Paris, 2013 / Photo Ace Gallery, Los Angeles

Serge Lemoine, exdirector del Museu d’Orsay, professor emèrit de l’École Nationale de Beaux-Arts i comissari general de Dynamo ha fet una aposta valenta, excel·lent i contundent en favor de la contemporaneitat amb les concessions justes però no excessives als antecedents històrics del moviment cinètic. L’exposició s’esdevé entre els límits cronològics de 1913 i 2013, per bé que les obres són presentades en una successió exactament inversa. És des d’aquest camí que l’espectador s’adona que els corrents artístics i les estètiques que els configuren es mantenen vius sempre que es produeixin en contínua evolució i coherència amb els seus detonants d’origen. És així com la llum i el moviment es mostren incessantment, per mitjà dels treballs presentats en tota mena de formats, des de mòbils, escultures, cortinatges o cambres on l’espectador accedeix deixant enfora tot referent físic i ambiental – la llum del blau a les palpentes, la fosca assenyalada per una llum que insinua l’existència d’un espai…

Hugo Demarco, Superposition recto-verso, 1965, Bois, moteur, peinture, lumière noire, Collection particulière, © Photo François Doury

Hugo Demarco, Superposition recto-verso, 1965, Bois, moteur, peinture, lumière noire, Collection particulière, © Photo François Doury

L’exposició s’articula en dos grans eixos, el de l’espai i el de la visió, que es multipliquen fins a una setzena d’àmbits de percepció, com el de l’immaterial, la monocromia, la interferècia, el buit o la permutació, entre altres, amb obres de François Morellet, Gianni Colombo, Jesús Rafael Soto, Dan Flavin, Hans Haacke, James Turrell, Yayoi Kusama, Victor Vasarely, Jean Tinguely, Yaacov Agam, Tony Conrad, Pol Bury, Luis Tomasello, Marcel Duchamp, Gerhard von Graevenitz, Mary Vieira, Christian Megert, Nicolas Schöffer, Bridget Riley, Dan Graham, Gregorio Vardanega. La presència GRAV, Group de Recherche et Art Audiovisuel contribueix a la conceptualització textual de DYNAMO amb la voluntat de “posar en valor la inestabilitat visual i el temps de la percepció.”

Marcel Duchamp, Rotative, plaques-verre 1920 Plexiglas peint, métal, bois, moteur électrique, Paris, Centre Pompidou, musée national d’Art moderne, Centre de création industrielle (C) Succession Marcel Duchamp / ADAGP

Marcel Duchamp, Rotative, plaques-verre 1920 Plexiglas peint, métal, bois, moteur électrique, Paris, Centre Pompidou, musée national d’Art moderne, Centre de création industrielle (C) Succession Marcel Duchamp / ADAGP

La presència dels artistes pioners i fundadors del cinetisme ocupa del darrer lloc de la mostra, en una tria que defuig l’efectisme historicista en favor de la màxima coherència amb la voluntat de contemporaneitat cercada pel comissariat de l’exposició. Li atorguen, alhora, el pedigrí de l’excel.lència les obres del futurista Giacomo Balla, de Robert Delaunay, František Kupka, Marcel Duchamp, Hans Richter, Alexander Calder o Alexander Rodchenko, entre altres. L’exposició tancarà portes el 22 de juliol, però la fita de l’art cinètic en la historiografia de l’art contemporani en el sentit més estricte del concepte i de la cronologia ja és un fet.

Una derivació d’aquesta exposició serà inaugurada a Sitges el proper 27 d’abril a la Fundació Stämpfli, amb el mateix comissariat de Serge Lemoine. Serà la segona exposició temporal que la Fundació programa – la primera es va esdevenir l’any passat, dedicada a l’islandès Erró -, i que es perllongarà fins el 27 d’octubre. Per a Sitges Lemoine ha triat un interessant conjunt d’artistes hispànics i llatinoamericans que han desenvolupat la seva carrera artística a París juntament amb els que configuren el gruix de la mostra del Grand Palais, en la que també han participat. Es tracta d’Antonio Asis, Martha Boto, Carlos Cruz-Díez, Ivan Contreras-Brunet, Elías Crespin, Hugo Demarco,  Ángel Duarte, Horacio García Rossi, Francisco Sobrino, Jesús Rafael Soto, Luis Tomasello, Gregorio Vardanega, i del mateix Pere Stämpfli, del qual es podrà visionar un film que va realitzar desenvolupant la idea del cinetisme que va expressar Jean Clay:  El cinetisme no és el que es mou sinó la presa de consciència de la inestabilitat del que és real”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s