Home
El primer cartell del Museu del Cau Ferrat (1933), editat amb motiu de la seva obertura com a museu públic.

El primer cartell del Museu del Cau Ferrat (1933), editat amb motiu de la seva obertura com a museu públic.

Devem a Rusiñol la fortuna d’haver-nos llegat una de les col.leccions artístiques més importants d’Europa, atresorada, viscuda i conservada en un edifici tan singular com la seva casa-taller del Cau Ferrat. Devem a Joaquim Folch i Torres, director del Museu d’Art de Catalunya els anys trenta el privilegi d’haver obert a Sitges el Cau Ferrat com a un dels primers museus públics moderns de Catalunya el 16 d’abril de 1933. Entre la mort de l’artista, el 14 de juny de 1931, i el lliurament del Cau a la Vila el 9 de desembre de 1932 van passar els mesos en què es van efectuar les gestions a les Corts espanyoles per tal d’eximir l’Ajuntament de Sitges del pagament dels drets reals que generava el llegat rebut per mitjà d’una proposició de llei, que finalment va ser votada íntegrament i per unanimitat i publicada el 17 d’abril de 1932. La intervenció del director de la Junta de Museus de Barcelona, Joaquim Folch i Torres, va ser decisiva, tant en les gestions davant del Govern de Catalunya i del Congrés dels Diputats com en la configuració del Cau Ferrat com a museu en el seu doble vessant institucional i museogràfic.

Defujo ara i aquí la temptació de retornar a una història que m’apassiona, com és la de la conversió del Cau en museu públic català de mans de l’home que des de l’estricte respecte a l’esperit de Rusiñol va museitzar el Modernisme encarnat en el que el Cau Ferrat representava. Defujo també la temptació de remetre’m als discursos inaugurals de les autoritats, del poeta Trinitat Catasús que actuava com a vocal delegat del Patronat del Cau Ferrat, al seguiment de la premsa de l’època – la gràfica, una delícia -, d’evocar les llistes d’autoritats i personalitats, de retornar al seguiment dels treballs catalogràfics de la col.lecció de col.leccions rusiñoliana, de comentar la política museogràfica dels primers tres anys del Cau, l’embrió i nucli fundacional dels Museus de Sitges.

Vuitanta anys més tard de l’obertura del Cau Ferrat com a museu públic, “amb guardes i catàlegs”, com descrivia el Baluard de Sitges, anoto una declaració de principis de Folch i Torres respecte la rendabilitat dels museus i de les arts focalitzada en el Cau Ferrat: “Cal establir les coses de manera que el Museu del Cau Ferrat rendeixi els fruits culturals i científics que de la possessió d’una col.lecció d’art per entitat pública han de derivar-se.” Amb aquest enunciat Folch definia la missió de difondre i activar el patrimoni artístic i cultural que vetllava, missió irrenunciable per a la nostra primera institució cultural.

El Cau Ferrat es prepara per obrir les seves portes després d’un procés de reconstrucció estructural que va més enllà de la simple – i fins fa poc, inexistent- política de conservació preventiva. Cent disset anys amb portes i finestrals oberts a mar, sense cap condicionament de climatització, patint la humitat detectable i la que només es detectava pels estralls que causava; un edifici que va ser el resultat d’ajuntar dues cases de fonaments sobre la roca i parets de fang afegint-hi una planta noble del més pur estil neogòtic que amb els anys ha sofert tota mena de patologies; unes instal.lacions que havien quedat fora de la normativa i un llarg etcètera de deficiències han estat resoltes més que satisfactòriament conservant el mateix esperit que Rusiñol li atorgà i que Folch i Torres respectà i enaltí.

Mentrestant, i més enllà de l’edifici, el seu contingut, que és el que li dóna valor i sentit, ha estat integralment restaurat. Des de les rajoles de ceràmica fins els vitralls antics i modernistes per part dels responsables de l’obra. Des de la pintura i el dibuix fins el mobiliari i la resta de les col.leccions per part del departament de Restauració dels Museus de Sitges. L’inventari de les obres ha estat integralment reelaborat, actualitzat i informatitzat. El projecte museogràfic que, elaborat els darreres mesos en paral.lel amb d’intervenció arquitectònica contempla els aspectes imprescindibles i adequats per al correcte funcionament i conservació del nostre patrimoni, des de la il.luminació de les obres i objectes artístics fins les aplicacions de la tecnologia de la informació a les col.leccions i als circuïts. S’elaboren els elements d’interpretació del Cau Ferrat i del seu artífex, els elements explicatius de les col.leccions i les obres més remarcables. El nou i exhaustiu Catàleg de pintura i dibuix del Cau Ferrat, redactat per un equip d’especialistes, es troba en un avançat estat d’elaboració.

El Cau Ferrat va ser inaugurat per Santiago Rusiñol i els seus amics de l’antic Cau de Barcelona el 12 de setembre de 1893, quaranta anys abans d’obrir les seves portes com a museu públic. Enguany, que en compleix cent vint, afrontarà el pas pel segle XXI restaurat, en condicions i conservant l’ambient i l’esperit que l’han convertit en un dels elements clau de la simbologia sitgetana i en un museu i patrimoni culturalment valuós, estèticament únic i inigualable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s