Home
Frèia Berg, "Terramar" (2006)

Frèia Berg, “Terramar” (2006)

L’amor i son record, que de la gent

i del lloc i del temps em feien lliure,

màgicament poblaven el meu viure

amb belles lluïssors d’or i argent.

Un capaltard vingué desfent miratges,

jo els doní comiat – tot passa i mor -,

i fiu engrunes mig a contracor

una petxina de llunyanes platges.

Del recull “Esbart dispers”, publicat a El Retorn. Barcelona: Edicions 62, 2013. (Poetes del segle XX; 34)

La Maria del Mar Bonet en canta una versió preciosa: és com vaig descobrir la poesia de Maria Antònia Salvà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s