Home

 

Recordatori del bateig del Gat Negre a L'Arca de Noè, 9 de maig de 2103. D'après Steinlen.

Recordatori del bateig del Gat Negre a L’Arca de Noè. Barcelona,  9 de maig de 2103. Disseny d’après Steinlen.

És coneguda la història bíblica de l’Arca de Noè, aquella barcassa enorme construïda pel patriarca per ordre de Yahvè per tal de perpetuar la creació i castigar la resta de la humanitat amb qui sovint s’enfadava molt perquè li havien sortit raves. Noè va bastir una baluerna que donés cabuda a la seva família i a una parella de cada espècie de bestiar, dels dels dinosauris, elefants i mamuts fins les sargantanes, formigues i altres espècies de petit format. Després que el diluvi universal s’ho emportés tot i de la llarga navegació per les aigües tèrboles de la gran negada el pare Noè va deixar anar un colom per veure què trobava de bo. Fins que a la tercer vol de reconeixement el colom va retornar amb una branca d’olivera, que volia dir que el cel i la terra havien signat la pau i el regne vegetal havia rebrotat de tanta saó com hi havia acumulada. Van baixar de l’Arca, primer el bestiar aparellats de dos en dos -hi ha una iconografia riquíssima que ho relata amb tota precisió – i finalment el patriarca i la família. La Bíblia no especifica si eren més al baixar en terra ferma dels que van pujar a l’Arca just abans que s’obrissin totes les aixetes del cel, però no vindrà d’aquest detall.

La relació entre humans i animals ha existit des de que el món és món i com en tota relació hi ha hagut de tot. El vessant pràgmàtic de la humanitat ha trobat en les bestioles tota mena de possibilitats: els han convertit en aliments, els han fet treballar de valent, els han perseguit fins a l’extinció – on han anat a parar, els dracs de l’Edat Mitjana…?-, els han fet servir per fer-ne abrics i els han incorporat a la vida quotidiana. Els artistes i els escriptors també els han tingut en compte; fa temps que em dedico a buscar gats entre els quadres dels grans mestres – n’he trobat fins i tot en algun “Sant Sopar” – i, parlant d’aquest escena, en Baltasar Porcel em va revelar que un dels Sants Sopars del Caravaggio o d’algun dels seus seguidors, en lloc de l’anyell pasqual hi havia posat conill amb allioli, fins aquí havia arribat la lliure interpretació dels artistes del barroc.

En Rusiñol també estava pels animals. Tenia una gosseta que es deia Loff (Love sense transcripció fonètica); va dibuixar el cavall que els va dur a fer la Volta per Catalunya en carro, que es deia Max, una de les imatges del qual porta com a títol “Guanyant-se les garrofes” i va escrire relats on cavalls i micos són protagonistes. Vaig tenir l’ocasió d’explicar-ho en una conferència als amics de l’Arca de Noè (els contemporanis, no els bíblics) que vaig titular “Les bèsties d’en Rusiñol”. Li agradaven tant i se’n sentia tan solidari que el 1927 va fundar juntament amb dos altres amics que també tenien cognom d’animal l’associació de L’Arca de Noè, que ha perdurat fins avui dia com a hereva d’un humor molt barceloní que a Rusiñol tant li esqueia. Juntament amb el gran pare Noè els de l’Arca tenen com a President Honorari el patriarca Rusiñol.

L’Arca de Noè barcelonina organitza pinsos on es menja, es beu, es canta, es parla de tot i es bateja els nouvinguts. Tenen obligacions fixes, com anar a visitar els seus germans del Zoològic de Barcelona el dia de sant Antoni Abat i prenen part a la cavalcada dels Tres Toms. Els presideix el Gran Danès, el secretari és el Periquito.

A primers de maig d’enguany L’Arca de Noè de Barcelona va celebrar el pinso dels bateigs per donar entrada a unes quantes bestioles. Una d’elles va ser el Gat Negre, que va triar aquesta denominació per raons familiars i deures artístics. El Gat Negre és una apropiació amistosa d’aquell gran Chat Noir que Steinlen va dibuixar per al cabaret homònim que Rodolphe Salis va obrir a Paris el 1881. Fins el 1897 va acollir artistes de tota mena de pelatge, inclosos Pere Romeu, Erik Satie i Miquel Utrillo que hi feien ombres xineses. Els 4Gats que Pere Romeu va obrir a la Barcelona de 1897 és un fill directe del Chat Noir parisenc.

El bateig del Gat Negre i els seus companys neòfits va ser canònic, amb aigua i una branca de llorer, imposició de banda, cants rituals, felicitacions, fotos i padrins. El del Gat Negre va ser un altre animal entranyable molt significat a l’Arca que, de fet, va ser qui l’hi va introduir; un padrí sitgetà que respon com l’Ós Bru. Com en tot bateig hi va haver recordatori en forma de punt de llibre amb explicació de la denominació i els confits de rigor. En deixo constància perquè el Gat Negre està molt content d’haver estat tan ben acollit per uns companys tan animals que honoren les persones que els representen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s