Home

unnamed

Els tentacles del setè art són immensos i incommesurables. Arriben a tots els racons del planeta i abasten tota l’activitat humana sense excepcions. Per això mateix no se’ns hauria de fer estrany trobar el nom de Cinecità en un bareto de qualsevol barriada de la Mediterrània (segur que n’hi ha més d’un) o de qualsevol pel·lícula que hagi marcat època – Casablanca, West Side Story, Lo que el viento se llevó, Filadelfia, Los Siete Magníficos, i l’etcètera que tothom podria afegir furgant l’imaginari personal – en qualsevol local d’algú que s’hagi sentit  tocat per l’encant del cine. També  Quo Vadis. Em sembla que a Roma n’he vist algun, en tot Itàlia uns quants altres, a Ribes hi ha el de la Plaça Marcer i a Sitges diria que n’hi ha un altre.

Però el Quo Vadis de Barcelona, el restaurant que va fundar el senyor Martí Forcada al barceloní carrer del Carme tocant la Rambla, era únic. La pel·lícula protagonitzada per Deborah Kerr, Robert Taylor i amb Peter Ustinov interpretant un Neró cínic, depravat i excrable es va estrenar al cinema Windsor de Barcelona el 1954 i el senyor Martí Forcada pare va obrir el seu flamant restaurant tres anys més tard batejant-lo com la pel·lícula que l’havia impactat. Amb molt d’ull comercial, perquè el reclam del títol ha estat, durant molts anys, definitiu.

Quo-Vadis-poster-1020547530

El pòster de Quo Vadis (1954)

Pels seus menjadors, diversos i sempre discrets, repartits al llarg dels pisos de l’edifici, hi ha passat tothom, que vol dir que hi ha passat la gent més interessant i significativa de la ciutat amb convidats i visitants; cinc dècades donen per a molt. Durant els anys d’estudiant vaig mirar-me el Quo Vadis amb un respecte gairebé reverencial perquè sabia que el freqüentaven escriptors que jo admirava. Després, l’atzar m’hi van portar en diverses ocasions: reunions de jurats literaris, entrevistes amb editors i alguna celebració personal. La cuina sempre excel·lent, i finíssima.

Tinc associat el Quo Vadis amb  dues persones que admiro i estimo. L’un és Josep M. Castellet, gràcies al qual hi vaig posar els peus per primera vegada i després les ocasions van ser diverses, totes tan entranyables com interessants. L’altre, el pare Miquel Batllori, el jesuïta savi que vaig tenir el privilegi de tractar una temporada des de la Biblioteca de Catalunya quan preparàvem l’edició de la poesia completa de la vilafranquina Anna Maria de Saavedra, condeixebla seva a la universitat autònoma i republicana. Agraïda per la seva col·laboració li vaig proposar dinar un dia plegats amb Pilar Garcia-Sedas, que va tenir cura de l’edició i ens vam entaular tots tres, amablement atesos per Martí Forcada fill. Va ser allà on el pare Batllori em va adreçar una frase memorable. Llavors encara es fumava als restaurants i jo m’havia aficionat als purets havans no més grans que una cigarreta; eren la glòria. A l’hora del cafè n’hi vaig oferir; ell ja en comptava noranta-dos i havia deixat de fumar però em va esperonar amb un “sí, sí, no se n’estigui fumant el que fuma. Perquè si no és cubà, no és tabac…” M’ho vaig apuntar per sempre més i en qualsevol circumstància.

images

Aquests dies s’ha parlat altra cop de locals i, especialment, de llibreries que han anat desapareixent a la capital de Catalunya víctimes de l’especulació, de la pujada dels lloguers, de la manca de vendes, de la falta de continuïtat per part de les famílies que les havien pujat i mantingut i de les circumstàncies que assetgen l’ànima col·lectiva en aquesta època de tantes incerteses. Davant de les franquícies que sembla que s’ho han de menjar gairebé tot hi ha hagut lamentacions, llàgrimes de cocodril i sentiments de pèrdua. La frase lapidària és la que llegeixo en un comentari de Joaquin Luna: “No ploris com a lector el que no has sabut mantenir com a client”. Aplicable a bars, llibreries, restaurants i tota mena de comerços que han anat teixint l’ ànima de les ciutats i de les viles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s