Home

Escriu i canta Charles Trenet que molt temps després que els poetes han desaparegut resten les seves cançons malgrat que els nomes s’hagin perdut en l’oblit. Cançons, i poemes, que la gent escolta de vegades disciplicent sense saber ni importar-li per a qui anaven els batecs d’aquells cors…

Casa natal de Charles Trenet (1913-2001), a Narbonne

Casa natal de Charles Trenet (1913-2001), a Narbonne

Posada en prosa la cançó de Trenet ve a dir que el que resta i perdura és l’ànima dels poetes. També Hölderlin establia que allò que perdura ho funden els poetes, i Joan Vinyoli també ho va deixar dit en un dels seus darrers poemes. I és que encara que la lletra sembli més efímera que les construccions arquitectòniques i que les obres d’art, perdura en la memòria i en l’imaginari. Des del “De vós jo en sent més que no en sé” d’Ausiàs March fins “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble” de Salvador Espriu ens van quedant esquinçalls de l’ànima dels poetes que hem anat incorporant a manera de capital espiritual afegit.

Ve a tomb parlar d’ànimes i de poetes no només perquè és el centenari de Charles Trenet sinó també perquè per setena vegada tindrem els poetes convidats i homenatjats de la 7a Festa de la Poesia a Sitges. Tothom que l’ha viscuda alguna vegada, sigui d’espectador o de convidat, sap que no és un festival de poesia qualsevol – a més, tots els festivals de poesia tenen alguna característica pròpia. Però la de Sitges té el valor afegit que no només presenta set poetes, els convida a conèixer la Vila i les cases més senyalades del sitgetans, els ofereix una carta de plaers personalitzats i un dinar irrepetible, i es clou en un acte de lectura i espectacle, sinó que remarca el caràcter d’homenatge als poetes convidats i a l’obra que han portat a terme. Tot el que s’hi esdevé té a veure amb ells de lluny o de ben a prop, amb la seva trajectòria, preferències i somnis, i amb tota mena de detalls.

shapeimage_5Tornant a parlar d’ànimes, un dels actes més esperats i singulars és la captura de les ànimes dels poetes convidats en un espectacle de màgia i música. Enguany seran les ànimes de Vicenç Villatoro, Josep Maria Sala-Valldaura, Miquel Desclot, Leticia Luna, Christelle Enguix, Jordi Llavina i Jordi Julià, els poetes convidats a la 7a Festa de la Poesia a Sitges. Les ànimes dels poetes també es podran entreveure en les instal.lacions i obres plàstiques que el Taller de Núria Corretgé elaboren per a set aparadors de set botigues sitgetanes i que els convidats visiten en el penúltim acte de la festa amb un seguici musical.

Una altra manera que ja ha esdevingut tradició de la Festa de construir l’ànima col·lectiva dels poetes convidats és el Versfusió, poema de tants versos com poetes que ha estat construït pels directors de la Festa, en Joan Duran i la Cèlia Sànchez-Músich, amb un títol de llibre o poema de cadascun dels convidats. El d’enguany fa:

Ets l’arbre roig entre els arbres vora els marges.
Ets arrel d’ala i de vol en el País de vent.
Els dies ferits són hiverns suaus
on el llevant bufa a ponent.

i deixo la solució pels que la vulguin mirar al díptic-cartell del programa, on consten versos i autories.

Al final, les ànimes dels poetes sobreïxen d’emocions. N’hi ha que van tornant any rere any i, si no, s’enyoren. “Érem en una altra galàxia”, escriu Jordi Valls al programa d’enguany, “D’aquesta experiència no en sortim immunes. Caiem a la temptació de viure sota el blau del cel, el somriure del mar. Només cal deixar-se anar”… Els poetes s’emporten “crancs pessigadors de records” i nosaltres, per uns dies, ens quedem amb la seva ànima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s