Home
Marià Fortuny, Paisatge de Portici, 1874. Museu del Prado, Madrid.

Marià Fortuny, Paisatge de Portici, 1874. Museu del Prado, Madrid.

Fortuny, com també Dalí, és un pintor objecte de continuades visites y presència permanent. Un artista que no es fa estrany al públic i que, com en el seu temps, gaudeix de l’apreciació general per les moltes virtuts de la seva pintura, des del detallisme a l’efectisme, des de la vivor del cromatisme i la precisió en el traç fins a l’alliberament lluminós que respiren les darreres obres pintades a Portici.
L’estiu d’enguany ofereix diverses oportunitats per revisitar Marià Fortuny (Reus, 1838- Roma, 1874) . L’una, Fortuny, el mite,  al Museu de Reus, on fins el proper 7 de setembre hi ha exposada la mostra antològica Fortuny, el mite, organitzada i produïda per l’Ajuntament de Reus i el MNAC que ha comptat com a curadors amb Francesc Quílez (MNAC) i Jordi Àngel Carbonell (URV). Les quaranta-cinc obres que la configuren han estat acuradament seleccionades pels responsables de l’exposició per tal de donar una visió global de la biografia artística de Fortuny des dels seus inicis fins els darrers dies.
Marià Fortuny, La batalla de Tetuan, 1862-1864. MNAC

Marià Fortuny, La batalla de Tetuan, 1862-1865. MNAC

L’altra exposició es troba al MNAC, una monogràfica modèlica a l’entorn d’un dels quadres més coneguts de la producció fortuniana com és La batalla de Tetuán. De la trinxera al museu, obra pintada a Roma entre  1863-1865 per encàrrec de la Diputació de Barcelona. Les cent trenta peces exposades, entre les que compten fotografies i documents diversos, procedeixen de l’Institut Municipal de Museus de Reus, la Fundación Lázaro Galdiano, l’Archivo General de Palacio i la Real Biblioteca de Madrid, el Museo Nacional del Prado o la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres.  Altrament, aquesta és una obra que degut al seu caràcter fortament historicista té algunes connotacions interessants a les que em referiré en algun altre article.
Totes dues mostres s’han organitzat amb motiu del 175è aniversari del naixement de l’artista i, plegades, ofereixen la possibilitat de retornar a Fortuny a partir de les noves o no tant noves percepcions de la seva obra des de la interpretació estètica i la sensibilitat d’aquest segle XXI.
Marià Fortuny, Carnaval al corso de Roma (1873) Col. part.

Marià Fortuny, Carnaval al corso de Roma (1873) Col. part.

També a Sitges hem comptat, durant el mes de juny, amb una mostra de Fortuny a la Galeria Àgora, comissariada per Carlos Gonzàlez i Montserrat Martí Aixelà, biògrafs de Fortuny de la família Madrazo. S’han exposat una vintena d’obres procedents en part de la col·lecció dels hereus de Cecilia de Madrazo, muller de Fortuny, entre les quals destaca el vivíssim Carnaval al corso de Roma (1873).
Marià Fortuny, El tribunal de Justícia de L'Alhambra (1871). Fundació Gala - Salvador Dalí.

Marià Fortuny, El tribunal de Justícia de L’Alhambra (1871). Fundació Gala – Salvador Dalí.

Un dels molts interrogants oberts després de la prematura mort de l’artista és el de la seva evolució a partir dels canvis estètics i conceptuals visibles en la seva obra realitzada a partir de l’estada a Granada (1870-1872), quan, sense encara no renunciar a la pintura de gènere – els moros de l’Alhambra, les gitanes als patis – la condueix vers altres paràmetres més allunyats de l’anècdota. Els quadres de l’interior de l’Alhambra, com el de El tribunal de Justicia de la Alhambra (1871) – que tant agradava a Salvador Dalí… – mostren més interès per plasmar la grandiositat i la bellesa del recinte arquitectònic que pel relat anecdòtic.
Marià Fortuny, Bohèmia ballant en un pati (1872). Col. part.

Marià Fortuny, Bohèmia ballant en un pati (1872). Col. part.

La Bohemia ballant en un pati (c. 1872) és una obra d’una delicadesa exquisita, fins i tot en els moviments de la ballarina, en la que el pati lluminós li arrabassa el protagonisme. La bellesa de l’arquitectura i el desmarcament del tipisme són dues de les característiques que influeixen Rusiñol, més enllà de les coincidències de paisatges i escenaris, quan seguia les passes de Fortuny a la Granada de 1887 i de 1895.
Marià Fortuny, Mar, al fons el Vesubi, Portici (1874). Museu del Prado.

Marià Fortuny, Mar, al fons el Vesubi, Portici (1874). Museu del Prado, Madrid

El gran tema que plana per la incògnita de la seva hipotètica evolució, però, és el de la llum. Obres com el Paisatge de Portici (1874) o com Mar, al fons el Vesubi, Portici (1874), per bé que escasses, marquen la ràpida evolució de l’artista vers els camins de la llum. Com d’altres, jo també m’inclino a pensar que Fortuny hauria estat el gran pintor de la llum del Sud i que la seva aura hauria aplegat els napolitans, els provençals i els nostres luministes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s